2a SETMANA

Bona tarda a tots i a totes

    Per començar, mentre que en la setmana passada hem comparat el món virtual amb el presencial, en aquesta hem fet la comparació entre l’escola del s.XIX i la del s.XXI. Més endavant especificarem les diferències, però ara m’agradaria fer una petita introducció sobre aquestes etapes de la història.

   Per una banda tenim la societat industrial, és a dir, la del s.XIX, on l’aprenentatge escolar tenia la finalitat d’instruir. Respecte l’alumne era una espècie de tabula rassa, que estudia però no aprenia res de res; mentre que el mestre era força autoritari, era l’únic que tenia coneixement i l’alumne no el podia contradir per a res del món.

   D’altra banda, tenim la societat del coneixement, és a dir, la del s.XXI. En aquesta l’alumne deixa de ser aquella “tabula rassa” que hem comentat abans i passar a tenir uns coneixements previs a l’inici l’aprenentatge, i d’això n’és conscient el mestre i abandona la idea de ser l’únic que té el coneixement. A continuació, aquesta nova societat es fixa en l’objectiu de crear coneixement i no simplement instruir. Dit en altres paraules, té l’objectiu de dur a terme una formació integral com també educar a l’alumne. Dit això, farem les comparacions de forma general entre les dues societats.

   Ja podem començar, en realitat només amplificarem el que hem comentat anteriorment però especificat una mica més.  Així doncs, mentre que en la societat industrialitzada l’educació duu a terme la funció d’instruir l’alumne com també que aquest reprodueixi el coneixement, en la societat del coneixement intenten construir aquest coneixement com també formar de forma integral l’alumne.

   Si passéssim a la figura del mestre, hem de dir que era autoritari i l’únic que tenia coneixement, per tant, els alumnes només l’escoltaven i acceptaven tot el que ell deia. A més, aquest professor treballa de forma individual, és a dir, cada professor amb la classe i els alumnes que li toca i no ha de intervenir en el treball dels seus companys. Contràriament a tot això, els mestres de la societat del coneixement, pretenen formar a l’alumne. Això ho fan de diverses maneres, com per exemple donant preguntes a l’alumne l’orienta per a que aquest aconsegueixi construir de forma correcta aquest coneixement. A més, sempre intenta crear curiositat i conflicte a l’alumne per a desmentir idees falses que el podrien arribar a confondre. A tot això hem de incloure que el mestre treballa en equip i amb una clara coordinació docent.

   Respecte a la figura del col·legial, en la primera societat dèiem que actuava de forma passiva; és a dir, només copia, calla, memoritza i altres accions similars. Mentre que en la nova societat, aprèn de forma autònoma i per a la resta dels dies de la seva vida. A diferència de l’altre alumne, aquest entén, comprèn i usa les noves tecnologies. I com es diu “és el vertader protagonista del seu propi aprenentatge”

   Quant als recursos, la escola antiga va dispondre de la típica pissarra, alguns mapes i llibres i, sobretot, un llibre de text que era l’única font d’informació, el punt de partida  i el punt d’arribada per a tots els alumnes. Contradictòriament, l’escola nova té diversos recursos de diferents varietats. Bàsicament intenta usar les TIC i la tecnologia, com també altres materials com jocs, puzles...

   Respecte els continguts, la gran diferència és que anteriorment la matèria es dividia en assignatures i es basaven en la reproducció quasi sempre literal del llibre de text. Mentre que en el s.XXI duen a terme un tractament globalitzat del coneixement. A banda d’això, també estaria bé comentar l’avaluació. Bé, aquí el que podríem dir és que en l’antiga escola, tot depenia de l’examen escrit i de l’avaluació del professor; la nota era numèrica i amb ella es decidia que fer amb l’alumne, incloent les sancions. A la escola  actual, s’intenta fer-ho tot de forma global i tot el que s’aprèn s’intenta fer-ho continu, dit amb altres paraules es fa una avaluació contínua. A més a més, es sol fer la co-avaluació que està resultant molt positiva en l’estudi dels alumnes.

   Altres aspectes que hem de analitzar són el temps i l’espai. En el primer cas tot es feia en el mateix temps i espai, és a dir, en la mateixa classe i els mateixos alumnes i professors. Pel que fa a les activitats, es respectaven les tres unitats. És a dir, el que hem comentat just ara fa poc, fer tot en el mateix espai i temps. Això fa que l’estudi sigui dirigit, estructurat, monòton, repetitiu... i, sobretot, poc reflexiu. En l’actualitat es vol trencar amb això, variant el lloc de fer les classes, com canviar el temps o també l’activitat.

   L’última cosa que voldríem comentar és la manera de agrupar els alumnes. Mentre que en l’escola del s.XIX ho feien per edat, sexe o riquesa, entre d’altres, en la del s.XXI intenten ser molt flexibles en aquests aspectes dividint-los per criteris, nivells, capacitats per a aconseguir grups petits i, alhora homogenis.

** HAUREM DE FER UN GRAN ESFORÇ PER A ABANDONAR EL LLIBRE DE TEXT COM LA FONT DE INFORMACIÓ BÀSICA EN K'EDUCACIÓ**  (Fotografía de Nomen Nescio -Ochoo)

   Dit tot això he de dir que estem arribant al final, només falta fer de tot això una reflexió de tot el que he après en aquesta setmana. D’aquesta manera, he de confessar que diverses preguntes apareixen al meu cap però a les quals és difícil trobar-hi una resposta clara. La que més hem ronda pel cap és la següent: perquè malgrat tots els intents per a millorar l’educació, el fracàs escolar segueix endavant? Com he comentat abans no tinc cap resposta per a aquesta pregunta, però el que tinc són observacions al respecte, que he anat reflexionant al llarg d’aquesta setmana.

   En primer lloc, penso que el professor no hauria de mantenir-se tant distanciat de l’alumne, això és el que crea grans conflictes entre els dos sectors. A causa del poc amor que té l’alumne respecte el seu professor fa que no el respecte com també la poca atenció que li presta en les classes i tot això es reflecteix al final amb les qualificacions negatives de una gran part dels alumnes. L’alumne per la seva part, tampoc ha de quedar-se amb les mans encreuades. La seva funció seria respectar el seu professor i veure’l com un membre més de la seva família o inclús un dels seus amics. Si aquestes relacions s’intensifiquessin, tot seria molt més positiu. L’última observació que vull incloure respecte aquestes dues figures és que és una aspecte molt negatiu el fet que el professor en començar el curs amb els seus alumnes consideri que ell en sap molt més que ells i que durant tot el curs i per sempre ells mai el podran avançar. Això no es pot pensar, els nens tenen les mateixes capacitats que els majors, només que tarden una mica més en desenvolupar-se, això és tot.

   En segon lloc, pel que fa als recursos, opino que la millor manera de anar al dia a dins l’educació és anar utilitzant les noves tecnologies, i per això s’intenten introduir les TIC, que per cert estan funcionant satisfactòriament. Això és un bon pas, ja que penso que respecte els recursos ho duen al dia però el problema es troba en aspectes com l’avaluació o en els continguts. En la meva opinió, els continguts es podrien relacionar de forma global per a que els alumne comprenguin que tot en aquest món està relacionat, ja que els alumnes amb la percepció que tenen de les assignatures es pensen que en la realitat també és així. En aquest aspecte jo m’incloc, pel fet que quan era menor de edat pensava que la relació entre cada una de les assignatures era impossible, era una cosa que no hem cabia en el cap. Va ser fins un dia, ja ho veia tot relacionat perquè vam estudiar el mateix en totes les assignatures però cada una amb una perspectiva diferent, allí fou on em vaig donar compte que el que estudiem és la realitat, una realitat en la que tot està relacionat i que si faséssim una vista panoràmica veuríem com una tela de aranya envoltada per tot el món. A més a més, tampoc estic d’acord amb la manera d’avaluar els alumnes perquè sempre hi ha els típics favoritismes i això és un des avantatge per la resta dels companys. La millor avaluació seria, sempre amb preferència del professor, la que tingues en compte tant la pròpia opinió com la dels companys, i penso que a vegades també estaria bé que els pares participessin en les avaluacions ja que són ells els que veuen l’esforç dels seus fills en les seves cases.

   En tercer lloc, només volia dir que en la educació també són importants aspectes com l’espai i el temps com també l’activitat que es duu a terme, i finalment la forma d’agrupar els alumnes. Per començar he de dir que es molt complicat mantenir-se en un mateix temps, ens cansem i ens aburrim massa ràpid, la pregunta és: perquè els nens han de passar tot un any tancats? No seria més divertit anar canviant de classe i que cada un s’adapti als aspectes de cada assignatura. Per últim cal dir que els alumnes s’haurien d’agrupar segons les capacitats de cada un i, sobretot, la manera que usa cadascun per a estudiar i centrar-se en els seus estudis.

   Per a acabar, crec que la meva conclusió ha quedat prou clara. En definitiva, penso que la educació li falta un camí massa llarg per a arribar a ser la adequada, però això no és motiu per a quedar-se amb les mans encreuades, per això ho hem de fer tots junts. I per suposat ningú ha de pensar de forma individual sempre per al col·lectiu.