lunes, 5 de diciembre de 2011

7a SETMANA!

Tots em escoltat alguna vegada el terme de currículum, però quasi sempre des d’una perspectiva força negativa, i la veritat que mai havia arribat a comprendre el perquè. El fet que aquesta setmana l’hàgim dedicat al concepte de currículum, ha fet que fes memòria enrere i em acordés de la preocupació dels professors en apropar-se el fi de curs. Aquesta preocupació venia seguida sempre de la mateixa expressió: “em de completar el currículum”. D’altres fets dels quals me’n recordo són també la negativa d’alguns professors d’avant propostes de treballs per part del alumnes, amb l’excusa de: “no podem fer res que no estigui establert al currículum” o també que “no podem perdre el poc temps que tenim per aquestes coses, em de seguir tot el que està establert en el currículum”. La veritat que estic segura que no soc la única que ha escoltat aquestes expressions o altres paregudes. Ara dediquem-nos a analitzar i comentar aquest terme tan criticat en l’actualitat.
Per començar suposo que hauríem de definir-lo. La veritat que aquesta tasca és força complicada, cadascú l’interpreta de la seva manera. Així doncs segons la LOE, es tracta de “conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei” (citat per Gemma Tur Ferrer). La veritat que la diferent interpretació de currículum és derivada d’aquesta pròpia definició. I durant la història s’ha definit de moltes maneres, i això ho podeu comprovar en el següent enllaç (facilitat per la nostra tutora Gemma): http://www.monografias.com/trabajos17/base-curricular/base-curricular.shtml. Per dir-ho d’una altra manera, des de que aquest terme començà a ser criticat, la seva definició per la societat ha anat inclinant-se negativament. Una de les definicions que veig més encertada és la que cita en Joselu en el seu blog, i és diu que “el currículum es la secuencia de conocimientos entendidos como conceptos, competencias básicas, criterios metodológicos y de evaluación que un alumno debería tener asimilados al acabar un determinado nivel educativo. El currículum nos habla de qué se debe enseñar pero también de los métodos y estrategias para conseguirlo, así como debe explicitar cómo, cuándo y de qué manera evaluar”. A partir d’aquí ens torna a sorgir el mateix dubte: s’arriba a complir aquest currículum, o alguns  dels seus elements són contradictoris i ho impedeixen? Una última definició que m’agradaria comentar és la del llibre Aprendre i ensenyar a l’educaió infantil, de Bassedas, Huguet i Solé: “és el conjunt de sabers culturals que, en un moment determinat, els responsables polítics i els especialistes en educació –refrendats pels representants de la sobirania popular (Parlament) en les societats democràtiques- acorden que cal treballar a l’escola per formar persones en un context social i cultural”. En aquesta definició, el que volia comentar és que es dona a entendre que el currículum ha d’anar variant segons la època, i el problema que tenim és que la societat canvia continuadament, i el currículum necessita un llarg procés per la seva eficàcia. Aquest és un problema, la solució del qual és molt difícil trobar.  Al cap i a la fi, en el sistema educatiu “uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen” (Gimeno, 1985. Citat per la nostra tutora Gemma).


La veritat que ja em parlat massa del terme pròpiament dit, seria convenient prosseguir, i voldria fer-ho parlant una mica de les seves característiques més bàsiques. Així doncs, tots sabem que l’educació infantil encara que ho paregui no és obligatòria, per això mateix el currículum tampoc ho és. Molts autors veuen tot això com l’explicació del perquè a aquesta edat estan molt ben educats i preparats a la nova societat, simplement perquè aquí s’obliden una mica d’aquest tema, i tracten d’ensenyar a la seva manera, cosa que potencia la introducció de nous conceptes que possiblement no apareixen al currículum, possiblement per la seva antiguitat. Bé tot això no significa, que l’eliminen completament del seu pla d’estudis, ja que la gran majoria es guien per aquest. 


Per seguir, he de comentar que el currículum és únic d’etapa, i axiò possibilità que “els professors de l’educació secundària, els mestres i educadors de l’escola infantil poguessin referir-se a l’estructura i als components del currículum partint d’una mateixa concepció i d’un mateix llenguatge” (Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Solé, Huguet i Bassades, 2008). I es clar, això permet que quedi ben clar el que s’ha d’aprendre en un cicle educatiu per poder accedir al següent. Per exemple, a uns alumnes de primer curs, si volem que puguin accedir sense problemes a segon, em de ensenyar-les com sumar i restar, i intentar que ho fessin quasi a la perfecció. Un altre aspecte que voldria comentar és que, “amb la reforma educativa vinculada a la promulgació de la LOGSE es va fer una aposta per l’adopció d’un model més obert, en el sentit que no totes les decisions es prenen des de l’Administració educativa” (Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Solé, Huguet i Bassades, 2008). De la mateixa manera que també s’intentà que fos el més flexible. En síntesi, es vol aconseguir un currículum que es pugui adaptar a qualsevol situació tan social, política o econòmica que se li presenti. Fiquem de cas que en el currículum poses que cada alumne ha de tenir un ordenador, en cas que en una escola això no es podria fer, la solució seria intentar aconseguir almenys un ordenador per classe. 

L’últim que voldria comentar en aquest apartat són els nivells de concreció. En són tres:
·         El primer nivell “ es concreta en un document que és el disseny curricular. L’agent responsable és l’Administració educativa, estableix objectius generals per etapes o àrees, es refereix a una etapa educativa i dóna orientacions per a l’ensenyament i per a l’avaluació” (Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Solé, Huguet i Bassades, 2008).
·         En segon nivell “s’explicita en un document que és el Projecte curricular de centre (PCC) i que elabora el claustre del centre. Consta dels objectius generals de l’etapa, els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees, juntament amb altres que aspectes que defineixen la pràctica educativa del centre; com els objectius generals de cada cicle i la seqüenciació dels continguts, la metodologia didàctica, els materials curriculars que s’utilitzen i les decisions en relació amb l’avaluació i els criteris de promoció dels cicles” (Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Solé, Huguet i Bassades, 2008).
·         En el tercer nivell “es concreta en les programacions d’aula que fa cada mestre per dur a terme la seva pràctica al llarg de tot un curs” (Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Solé, Huguet i Bassades, 2008). Ami personalment, aquesta és la que més interessant em pareix, ja que amb un professor d’aquest nivell se’n pot treure el màxim, i això és força important. És a dir, si un professor es dedica més temps explicant el que no han entès els alumnes d’alguna tema, és millor ja que més val saber molt d’una cosa que  no saber res de res.




Dit això, s’hauria de comentar també el tema de les font del currículum. Bé, jo basant-me en la presentació de Nancy Zambrano Chávez i el Power Point de la nostra tutora Gemma, he de dir que podem distingir tres fonts:
·         En el primer cas, es tracta de la font sociològica.en aquesta doncs, s’ha de tenir en compte a les demandes de la societat, és a dir, trobo que en un país on hi ha guerra és molt aconsellable que els nens i nenes estudien els tipus de bombes, la seva perillositat i la seva prevenció, si n’hi ha.
·         La segona font, és epistemològica. Aquesta tracta d’una bona  selecció del que és bàsic i del que no es tan important, és a dir, jo trobo interessant i bàsic saber multiplicar i dividir però en saber fer derivades no crec que sigui tan útil i bàsic.
·         La tercer font és psicològica. En aquest cas, s’estudia la selecció, mètodes efectius, l’organització adequada en cada cas... Per exemple, sempre he pensat que la història s’hauria de ensenyar més amb pel·lícules i no amb tanta teoria.
·         L’ultima font és pedagògica, que es centra en la teoria de l’ensenyament. És a dir, el què em de aprendre, el perquè ho hem d’aprendre...

Seguidament de tot això, falta un punt molt important que no em comentar, que són els elements. Vull recordar que en aquest apartat també m’he basat tant en el Power Point de la nostra tutora com en la pàgina web anteriorment citada. En aquest cas en podem observar quatre elements:
·         En primer lloc, els objectius tracten de respondre el perquè ensenyem i  estableixn tot el que es vol o es pretén que l’alumne assoleixi al final de l’etapa educativa. A l’actualitat, l’objectiu ja no es centra en els conceptes sinó en el desenvolupament del propi alumne, per a que així pugui afrontar-se a la vida en qualsevol situació i circumstància. La veritat que mai he entès per a què ens aprofundeixen tant en les mates si la gran meitat no ens serveix per a res de res. 




·         En segon lloc, els continguts volen respondre a la pregunta : què ensenyem? La veritat que amb la introducció del terme competència, el continguts no són vists com a simple teoria sinó una eina per desenvolupar el propi alumne, tant en conceptes, en procediments com en actituds. En aquest cas, en l’actualitat veig absurd aprendre la gran teoria de biologia si després s’ha t’oblida tota. Ami almenys em passava això, la veritat que de la única cosa de la me’n recordo és del funcionament del cor, precisament perquè l’explicació feu feta amb un cor original, on tot el que s’explica el veia amb sentit i sense dubtes.


·         En tercer lloc, la metodologia pretén respondre a la pregunta de com em d’ensenyar. Així que busca la manera més eficaç per a poder formar un alumne competent. Per exemple, és quasi impossible que un nin sàpiga manejar el Oppen Office, amb tan sols la teoria de classe, és a dir si no l’utilitza abans, segurament mai sabrà ni què és ni per a què serveix.




·         En darrer lloc, falta la avaluació, és a dir, el què avaluem i el perquè. Una avaluació en l’actualitat no es pot basar només en una proa escrita del que s’ha memoritzat, possiblement el dia anterior de l’examen. Bé, d’això ja n’hem parlat bastant en la entrada de la setmana passada.

En general, tal com he pogut llegir en Aprendre i ensenyar a l’educació infantil de Solé, Huguet i Bassades(2008), és que l’alumne de infantil ha d’arribar a conèixer-se ell mateix, el medi que l’envolta i el que permet la comunicació entre tots dos: el llenguatge. La veritat que aquestes autores tenen raó a l’hora de dir que “els llenguatges ens serveixen per representar la realitat, per comunicar-nos i també per a crear i passar-s’ho bé”. A més a més, el coneixement del medi fa que aprenguin “sobre el funcionament del món que els envolta” (Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Solé, Huguet i Bassades, 2008), i d’aquesta manera abandonin fets com el der egocèntric o egoista.

La veritat que ja estem acabant, però abans de fer-ho vull comentar alguns aspectes. En primer lloc es tracta de la definició que feu Sperb (http://www.monografias.com/trabajos17/base-curricular/base-curricular.shtml) del currículum i és la següent:  “son todas las actividades, experiencias, materiales, métodos de enseñanza y otros medios empleados por el profesor o considerados por él, en el sentido de alcanzar los fines de la educación. (1976)”. La veritat que em pareix molt curiós que ja en aquesta època, aquest autor pensés que el professor no tenia perquè seguir un currículum fix, sinó que tenia un paper molt important. Bé, el que si és cert, és que em d’anar molt en compte en no equivocar-nos, ja que “un mal diagnóstico dificulta la resolución del problema.” (Felipe, 2011).
Ja sabem tots que el currículum està sent molt criticat, i és que “Cualquiera que se dedique a la enseñanza sabrá que la atención real a las explicaciones es muy limitada, y el grado de asimilación, muy escaso si no se refuerza con actividades que llevan días y días que no se tienen porque el currículum es muy extenso e imposible de llevar a cabo” (Joselu, 2011). És a dir, per què s’introdueixen tants de sabers teòrics, que al final tots sabem que mai s’arriben a saber tots, i la meitat que en sabem no ens serveixe de res? Es parla molt de canvi, de voler arribar a una nova educació, a formar alumnes competents... i moltes altres propostes però tal com diu en PedroVilarubia (2011) “se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum.”








No hay comentarios:

Publicar un comentario