Ja no queda res per acabar el primer semestre. Una vegada més passa el temps en un simple obrir i tancar d’ulls. He de confessar que de les cinc assignatures que tinc en aquest semestre, la que més m’ha marcat el camí com a futura mestra ha set la de Bases Didàctiques.
El fet de crear i tenir un portafoli electrònic, fer-lo meu, comentar i expressar tot el que anava aprenent i experimentant ha fet que passes per sensacions que mai les havia sentit. I la veritat que tampoc m’esperava sentir-les. Tot això, ha fet que comenci a introduir-me en el món de la docència, un món ple de responsabilitats. Un món del qual depèn la societat del futur.
I aquí he de fer memòria enrere i recordar com de petita desitjava ser mestra pel simple fet de poder pintar totes les vegades que volia a la pissarra. A hores d’ara tinc el mateix desig però amb una finalitat completament diferent: fer que la futura societat estigui ben formada de tot el que l’envolti, i, sobretot, sàpiguen actuar en qualsevol situació que se’l presenti.
Moltes vegades, aprenem coses i considerem que les hem entès completament mentre que si ens hi parem a pensar ens sorgeixen dubtes i és allí on el nostre cap esquematitza tot el que s’ha après. Això m’ha ajudat a aconseguir-ho totes les reflexions que fèiem en cada entrada dels diferents temes que hem tractat a classe. Per exemple, moltes vegades la professora ens explicava alguna cosa i jo aparentava comprendre-ho tot. Però una vegada tornava a casa i intentava fer la entrada setmanal m’apareixien una gran varietat de dubtes, davant dels quals havia de llegir a altres autors, llibres, buscar per internet i, sobretot, mirar els apunts del moodle de la nostra tutora, per a complementar i entendre-ho tot i, així acabar amb la entrada.
La meva concepció sobre la educació ha canviat totalment, com canviar el blanc a negre. La veritat que m’ha sorprès molt aquest aspecte, no m’ho esperava per a res del món. Per explicar més detalladament vull mostrar la evolució del nostre PLE, entre el primer que vam fer en començar les classes i el que hem fet ara fa uns pocs dies, acabant ja les classes. El resultat és el següent:
La tecnologia és molt útil en quasi tots el àmbits que ens envolten en l’actualitat. Un del quals és l’escolar que hi aporta un gran quantitat de fonts d’informació. No només això, també permet la creació i edició d’informcació, a més de poder compartir-la amb la resta del ciutadans, tant si es coneixen com no.
Tot això ha fet que un dels meus objectius en un futur, sigui el de fer que tots els meus alumnes estiguin “actualitzats” en la societat que els hi toqui viure, com estar preparats per al futur, entre els quals destaca la tecnologia. Vull que els meus alumnes utilitzin la tecnologia com a primera font en el seu l’aprenentatge però sense abusar d’ella. I ara he de confessar que en iniciar el curs, m’imaginava a mi mateixa com a professora amb un llibre en la mà, un guix i la pissarra davant meu per a fer anotacions importants. La veritat que no coneixia ningun altre mètode per a ensenyar, o més ben dit, pensaba que no existia cap altre mètode, que aquest era l’únic.
I aquí és on ha hagut un fort canvi en la meva visió sobre la educación. En principi, pensaba que la única manera en la que es pot fer classe és estar en una classe davant una professora i una pissarra, estar assegut en una cadira, mirant cap endavant, no parlar amb els companys per a no interrompre la classe i mai, però mai aixecar-se de la cadira (excepte per anar al bany, entre altres accions similars). Això era per a mi el món del estudi, el món presencial. Mentre que el món virtual tan sols era per a divertir-me i, sobretot per al temps lliure.
Recentment, ja no soc capaç de pensar el mateix. El meu cap ha abandonat idees que considerava absolutes. Ara sé que amb la teclonologia s’aprèn més del doble que del món presencial i que les possiblitats que t’ofereix ja no es considera el doble sinó inclús el quadrubple.
Per acabar, vull que els meus alumnes en aprendre sàpiguen el què aprenen, el perquè i sobretot el per a què. Vull fer les classes com més pràctiques millor, ja que com digué Franklin “parlem i ho oblido, ensenyem i ho recordo, involucrem i ho aprenc”. I per últim, esperc que tot això que he dit es compleixi en el futur i que no en arribar allí amb el pànic caigui en l’error de recòrrer al llibre, cosa que no vull fer per a res del món després de tot el que he après.
A continuació som les meves companyes i jo compartint les nostres opinions sobre tot el procés d’aprenentatge que hem experimentat durant aquest primer semestre.
