tag:blogger.com,1999:blog-46838142412072832022024-03-21T10:08:06.945-07:001r CURS D'EDUCACIÓ INFANTIL DE ZINEB AALOUFZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-75003418200582133892012-06-05T16:23:00.001-07:002012-06-05T16:23:29.825-07:00WRITINGS<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>ESSAY</b></span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><br /></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Nowadays, there are new
methodologies to learn at schools. But a lot of teachers and other people think
that traditional methodologies are still better than modern ones. What do you think
about it?<o:p></o:p></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>On the one hand, our teachers have
studied in a traditional way. Therefore, for them it is easier to teach what
they learnt. However, this way to study is very boring for students because
they only memorize and they forget what they learnt in a short period of time.<o:p></o:p></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>On the other hand, modern
methodologies are more useful and make students learn a lot. In addition they
develop their creativity and their imagination.<o:p></o:p></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>To conclude, we have to use the
resources that we have now. In my opinion, using new methodologies are better
because helps students to learn by playing, so for them studying is a new game
that they have to win.</b></span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>E-MAIL</b></span><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Dear Fatima,<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">First, thank you for your last letter. It was
nice to hear from you. You asked me how things were going in college. Well, at
first it was very strange for me. Maybe because I have never been studying in
the evenings or maybe because doing most of the projects in a group it’s a new
thing for me. Well, it’s not bad, but
sometimes bellow students in my group have had on argument. I remember that it
was an uncomfortable situation.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">By the way, guess what! I have passed all the
subjects of the first term. It will be difficult to pass this one. But you know
me, I will try hard. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Well, you know what? I’m very happy because we
will change the place where we are studying now. To be honest, hearing that was
great news for me.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">And that is all Fatima.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Keep in touch!<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Zineb</span><o:p></o:p></span></div>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-58611352182691528002012-05-12T14:02:00.000-07:002012-11-13T06:31:31.283-08:00Assignment 2<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="font-family: inherit;"><u>Patri:</u> It is said that the use of new
technologies stimulate children for learning lots of school skills like the
learning of a second language. But why? How? And when?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="EN-US"><b><u>Me:</u> It
is difficult to learn a new language, especially if you are an adult. The best
time to learn a language is when we are children. For that reason we have to
take advantage of that age.</b></span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="font-family: inherit;"><u>Patri:</u> There are lots of advantages
and disadvantages to traditional teaching. Among others, most of them are the
following ones.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><span lang="EN-US"><u>Me:</u> On
the one hand, learning a new language can bring us problems. For example, when
I enrolled to learn German I left it in the first year. The reason for this was
that every time I tried to speak English I used words of German. Finally I
decided to stop learning German and focus on English.</span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="EN-US"><b><u>Me:</u> On
the other hand, learning a new language makes you more competent. You don’t
need a translator or a dictionary. In addition, speaking a new language implies
understanding a lot of words of some languages of the same family. For example
if you learn Spanish you can understand a lot of words of French, Catalan,
Italian…</b></span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="EN-US"><b><u>Me:</u> Nowadays,
new technologies can help us to learn more.</b></span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="font-family: inherit;"><u>Patri:</u> Firstly, teachers can help
their students in a more individualized way with the use of websites, blogs and
many other internet tools that stimulate learning. Fact that couldn't be
carried out with the traditional system because of the huge number of children
that a teacher had in class.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span lang="EN-US" style="font-family: inherit;"><u>Patri: </u>Moreover, the use of new
technologies develops students autonomy and encourages children to learn a second
language too. This happens because lots of websites appear in English and
children must learn English in order to understand the information. Besides,
the students have to compare lots of sources of information.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span lang="EN-US"><b><u>Me:</u> In
conclusion, is obvious that it is important to learn a new language. It is also
obvious that all these have many benefits. But in my opinion, as we have said
before, we have to take advantage of the first ages to learn a lot of
languages, at least three or four.</b></span><span lang="EN-US"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="font-family: inherit;"><u>Patri:</u> Therefore, I think that new
technologies are a great tool to develop students learning because internet has
more information than books and then children can look at different sites to
find what they are searching for. But, on the other hand, students mustn't
forget that books contain a great treasure too.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube-nocookie.com/embed/cPDIdBkPFJ8" width="480"></iframe>
<span style="font-family: inherit;"><span lang="EN-US">AND THIS IS ALL! THANKS FOR
ALL PATRI :)<span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-79246496110220798292012-03-27T14:15:00.000-07:002012-06-15T14:42:22.960-07:00Conversation between me and Patricia<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Zineb:</u></b> Hello, I'm Zineb, and you?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Patri:</u></b><b> </b>My name is Patricia Pinar Roig and I'm 21 years old.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Zineb:</u></b> What did you do in your life?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Patri:</u></b><b> </b>I finished secondary school and I've also done a vocational training course in sports.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Zineb:</u></b> <b><span lang="EN-US">It’s nice to see how your life progress as little by little. In my case, whatever happens, I love it more and more.<o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Patri:</u></b> But you aren't from here, isn't it?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Zineb:</u></b><b> </b>No, I'm from Morocco. <span lang="EN-US">I<b>n 1999 I came here, to Ibiza. I was seven years old. I am used to adopting everywhere I go. However I remember that all seemed so strange.<o:p></o:p></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><span lang="EN-US"> Now, in 2012 I remember how I did well at primary school and high school. I hope that this year will be the same. I’m talking about what I’m studying now: Infant Education. </span></b><span lang="EN-US">What about you?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Patri:</u></b><b> </b>Sport, music and animals, are my greatest passions. In fact, I have a dog and I take care of him as if he was my younger brother. I think this is so because I'm the younger of two sisters and I have always wanted to have a younger brother to take care of him and to teach him. Maybe this fact has made me study Education at University. Now, some subjects have made me realize that with new tecnologies children can be the players of their own learning.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Zineb:</u></b><b> </b>Yes! But, <b>i</b><b><span lang="EN-US">n fact, is very different from what I expected. But it doesn’t matter because if you like something and you make an effort to get it, you get it.</span></b><span lang="EN-US"> Well... How do you see yourself in the future?<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Patri:</u></b> I really want to become a great teacher and as a future one, I want to adopt new methodologies and introduce new tecnologies to learn in a different way.<b> </b>And you? What do you expect?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 24px; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b><u>Zineb:</u></b> </span><b><span lang="EN-US">In the future I want to have a job where I had all my primary education: in Sant Josep de Sa Talaia. But that is something for the future. Now I have to work hard to become what I want to be, a good teacher.</span></b></div>
<object width="173" height="30" type="application/x-shockwave-flash" data="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1134142_1.html"><param name="movie" value="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1134142_1.html"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><embed src="http://www.ivoox.com/playerivoox_ep_1134142_1.html" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" wmode="transparent" width="173" height="30"></embed></object><a title="First Assignement Patri and Zineb" href="http://www.ivoox.com/first-assignement-patri-and-zineb-audios-mp3_rf_1134142_1.html" style="font-size:12px; color:#333333; position:relative; bottom:4px;"> Ir a descargar</a>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-21974648660949884522012-01-23T08:56:00.000-08:002012-01-23T08:56:49.189-08:00ENTRADA FINAL!<div class="MsoNormal"><span lang="CA">Ja no queda res per acabar el primer semestre. Una vegada més passa el temps en un simple obrir i tancar d’ulls. He de confessar que de les cinc assignatures que tinc en aquest semestre, la que més m’ha marcat el camí com a futura mestra ha set la de Bases Didàctiques. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">El fet de crear i tenir un portafoli electrònic, fer-lo meu, comentar i expressar tot el que anava aprenent i experimentant ha fet que passes per sensacions que mai les havia sentit. I la veritat que tampoc m’esperava sentir-les. Tot això, ha fet que comenci a introduir-me en el món de la docència, un món ple de responsabilitats. Un món del qual depèn la societat del futur. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">I aquí he de fer memòria enrere i recordar com de petita desitjava ser mestra pel simple fet de poder pintar totes les vegades que volia a la pissarra. A hores d’ara tinc el mateix desig però amb una finalitat completament diferent: fer que la futura societat estigui ben formada de tot el que l’envolti, i, sobretot, sàpiguen actuar en qualsevol situació que se’l presenti.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Moltes vegades, aprenem coses i considerem que les hem entès completament mentre que si ens hi parem a pensar ens sorgeixen dubtes i és allí on el nostre cap esquematitza tot el que s’ha après. Això m’ha ajudat a aconseguir-ho totes les reflexions que fèiem en cada entrada dels diferents temes que hem tractat a classe. Per exemple, moltes vegades la professora ens explicava alguna cosa i jo aparentava comprendre-ho tot. Però una vegada tornava a casa i intentava fer la entrada setmanal m’apareixien una gran varietat de dubtes, davant dels quals havia de llegir a altres autors, llibres, buscar per internet i, sobretot, mirar els apunts del moodle de la nostra tutora, per a complementar i entendre-ho tot i, així acabar amb la entrada.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">La meva concepció sobre la educació ha canviat totalment, com canviar el blanc a negre. La veritat que m’ha sorprès molt aquest aspecte, no m’ho esperava per a res del món. Per explicar més detalladament vull mostrar la evolució del nostre PLE, entre el primer que vam fer en començar les classes i el que hem fet ara fa uns pocs dies, acabant ja les classes. El resultat és el següent:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxG6oIQ2IS8fxLv_OGzwxOv2ZdPdtGQEfi_TCp9uDDG8szT9yDH18s05rOpKTtqSOl59ZNcRH9mLxngc64cjSBjBUuWoMwlxH1-m4B8nFpXLtRF3o74hQ-0yZBKrdK0spjjxtnCRVh6cY/s1600/PLE_gener_2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxG6oIQ2IS8fxLv_OGzwxOv2ZdPdtGQEfi_TCp9uDDG8szT9yDH18s05rOpKTtqSOl59ZNcRH9mLxngc64cjSBjBUuWoMwlxH1-m4B8nFpXLtRF3o74hQ-0yZBKrdK0spjjxtnCRVh6cY/s400/PLE_gener_2012.jpg" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal">La tecnologia és molt útil en quasi tots el àmbits que ens envolten en l’actualitat. Un del quals és l’escolar que hi aporta un gran quantitat de fonts d’informació. No només això, també permet la creació i edició d’informcació, a més de poder compartir-la amb la resta del ciutadans, tant si es coneixen com no. <o:p></o:p></div><div class="MsoNormal">Tot això ha fet que un dels meus objectius en un futur, sigui el de fer que tots els meus alumnes estiguin “actualitzats” en la societat que els hi toqui viure, com estar preparats per al futur, entre els quals destaca la tecnologia. Vull que els meus alumnes utilitzin la tecnologia com a primera font en el seu l’aprenentatge però sense abusar d’ella. I ara he de confessar que en iniciar el curs, m’imaginava a mi mateixa com a professora amb un llibre en la mà, un guix i la pissarra davant meu per a fer anotacions importants. La veritat que no coneixia ningun altre mètode per a ensenyar, o més ben dit, pensaba que no existia cap altre mètode, que aquest era l’únic.<o:p></o:p></div><div class="MsoNormal">I aquí és on ha hagut un fort canvi en la meva visió sobre la educación. En principi, pensaba que la única manera en la que es pot fer classe és estar en una classe davant una professora i una pissarra, estar assegut en una cadira, mirant cap endavant, no parlar amb els companys per a no interrompre la classe i mai, però mai aixecar-se de la cadira (excepte per anar al bany, entre altres accions similars). Això era per a mi el món del estudi, el món presencial. Mentre que el món virtual tan sols era per a divertir-me i, sobretot per al temps lliure. <o:p></o:p></div><div class="MsoNormal">Recentment, ja no soc capaç de pensar el mateix. El meu cap ha abandonat idees que considerava absolutes. Ara sé que amb la teclonologia s’aprèn més del doble que del món presencial i que les possiblitats que t’ofereix ja no es considera el doble sinó inclús el quadrubple.<o:p></o:p></div><div class="MsoNormal">Per acabar, vull que els meus alumnes en aprendre sàpiguen el què aprenen, el perquè i sobretot el per a què. Vull fer les classes com més pràctiques millor, ja que com digué Franklin <b>“parlem i ho oblido, ensenyem i ho recordo, involucrem i ho aprenc”.</b> I per últim, esperc que tot això que he dit es compleixi en el futur i que no en arribar allí amb el pànic caigui en l’error de recòrrer al llibre, cosa que no vull fer per a res del món després de tot el que he après. </div><div class="MsoNormal">A continuació som les meves companyes i jo compartint les nostres opinions sobre tot el procés d’aprenentatge que hem experimentat durant aquest primer semestre.<o:p></o:p></div><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/5abmI7_4dVk?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-11392548091152074122011-12-12T14:02:00.001-08:002011-12-14T09:54:58.898-08:008a SETMANA!<div class="MsoNormal"><span lang="CA">Per començar m’agradaria preguntar-vos com li deia la vostra mare al vostre pare, o viceversa, en el moment de dur-vos a classe. No em refereix ni a l’escola, ni a l’institut ni inclús a la universitat. Em refereix a quant tenieu entre tres, quatre o cinc anys. Segurament no us acordareu, però almenys ho haureu escoltat alguna vegada d’altres pares, dels vostres oncles... : “et toca dur el nen a la guarderia!” o “has d’anar a buscar les nenes de la guarderia!”. Penseu que així s’ha de dir? Guarderia? A banda que jo no estigui d’acord, és incorrecte dir-ho d’aquesta manera. Ja que <b>“una escola educa, no guarda”</b> (Bassedas, Huguet i Solé, 1996). Doncs, es tracta de l’educació infantil, tan l’infant tingui un, dos, tres, quatre o cinc anys, i és aquest el tema que tractarem les meves companyes i jo en l’entrada d’aquesta setmana. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Abans de tot he de dir que l’educació infantil constitueix la primera etapa del sistema educatiu. La seva extensió temporal arriba fins als 6 anys, moment que assenyala l'accés a l'escolaritat obligatòria, ja que fins aquesta etapa no ho és. En general, s'articula en dos cicles: el primer s'estén fins als 3 anys i el segon des dels 3 fins als 6 anys. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit2X3GYzOgSLiW9VB4FQVudPfrA2Szgh59ftspcUApWyIh9NqpXH3cTHaaj4v5Kf_o1ZPARIY3GqpNJl7nb6X-zguJAjh9SczXd0bevgwG5JEeXQpERjLP1KIev85OOO0uSxtKNnBTpWc/s1600/5083050889_1f0337f589.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit2X3GYzOgSLiW9VB4FQVudPfrA2Szgh59ftspcUApWyIh9NqpXH3cTHaaj4v5Kf_o1ZPARIY3GqpNJl7nb6X-zguJAjh9SczXd0bevgwG5JEeXQpERjLP1KIev85OOO0uSxtKNnBTpWc/s320/5083050889_1f0337f589.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/aytohuetorvega/5083050889/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/aytohuetorvega/5083050889/sizes/m/in/photostream/</a></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Després d’haver fet una breu definició d’aquesta etapa, vull prosseguir a les seves característiques. En aquest apartat, em vull basar en la presentació que ens ha fet la nostra tutora <a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/">Gemma Tur Ferrer</a> i del llibre <i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil</i> de Bassedas, Huguet i Solé (2008). Així doncs, en general i en resum, podem parlar de quatre característiques generals:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><b><span lang="CA">Caràcter no obligatori de l’etapa educativa</span></b><span lang="CA">. Tal com em comentat abans, aquesta etapa no és obligatòria, però sempre s’ha aconsellat dur-la a terme. La veritat que sempre havia pensat que sí que ho era, i ara que sé que no és no em puc imaginar la incertesa dels nens que sense haver estat en aquesta etapa s’introdueixen directament en la primària. Imagineu-vos, mentre que la majoria de la classe sabrien escriure els números o les lletres, i ells res de res. A més, el que em pareix pitjor encara, mentre que tots ja han fet els seus amics, ells no.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><b><span lang="CA">Necessitat d’una col·laboració estreta amb les famílies. </span></b><span lang="CA">Aquest punt és molt important, ja que l’educador no s’ha de dedicar als infants de forma general sinó que ho ha de fer de forma individual. Per aquesta raó, els pares cal que almenys una vegada a la setmana o inclús cada dia, per preguntar sobre el comportament, la participació, educació, interès... del seu fill. Això ajuda molt a l’hora de millorar i per a trobar noves estratègies per part del pares, tant a nivell individual de l’infant o també a nivell general de tot el grup.<b><o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/J-1tsBEWmEI?fs=1" width="480"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><b><span lang="CA">Equilibri entre etapa amb entitat pròpia i relació necessària amb les altres etapes educatives.</span></b><span lang="CA"> Bé en aquest cas, em de tenir molt en compte tot el que ensenyem, per a què en el moment que s’introdueixen a l’etapa següent estigui tal com s’esperaven els educadors següents o inclús més del que s’esperaven. És a dir, un nen o una nena no pot anar a l’etapa de primària sense saber anar de forma autònoma al bany o sense saber menjar pel seu propi compte.<b><o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><b><span lang="CA">Funció educativa i funció social al mateix temps.</span></b><span lang="CA"> En aquest cas em de tenir molt clar, com em comentat en la introducció que els nens no els tenim allí per a guardar-los fins que els vinguin a buscar els pares, sinó per a educar-los i preparar-los de la millor manera per a la vida que els espera.<b><o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;"><span lang="CA">Aquests, doncs, són les característiques més generals de l’educació infantil. Però que hi ha de les finalitats? Quins són els objectius que em de tenir en aquesta etapa? D’això vull dedicar-me en el següent apartat, que també em basaré de la presentació feta per la nostra tutora <a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/">Gemma Tur Ferrer</a> i també pel llibre <i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil</i> de Bassedas, Huguet i Solé (2008).<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><b><span lang="CA">Potenciar i afavorir el desenvolupament màxim de les capacitats tot respectant la diversitat i les possibilitats dels diferents alumnes. </span></b><span lang="CA">En una classe es pot tenir fins a vint-i-cinc alumnes, i el que no podem fer és pensar que una activitat l’ha faran tots els nens de la mateixa manera i amb la mateixa durada. Pel simple fet, que cada nen és un món, amb facilitats i dificultats diferents.<b><o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><b><span lang="CA">Compensació de les desigualtats socials i culturals. </span></b><span lang="CA">També em de tenir molt en compte que no tots els infants tenen les mateixes capacitats econòmiques ni les mateixes cultures. Per exemple, jo no puc demanar a tots els nens que el dia següent duguin algun material per fer alguna activitat, i que aquest material, encara que pugi ser útil, sigui poc accessible, sobretot per a les famílies amb problemes econòmics. A més, tampoc puc demanar a tots els nens que es mengin la carn de porc, ja que els musulmans (com ho soc jo), no en mengen.<b><o:p></o:p></b></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><b><span lang="CA">Preparació per a un bon seguiment de l’escolaritat obligatòria. </span></b><span lang="CA">Aquesta finalitat està relacionada amb la tercera característica, i és que em de preparar bé els infants per a l’etapa de primària, en la que com a obligatòria que és, els infants han de estar ben preparats per a desenvolupar-se a un ritme adequat.<b><o:p></o:p></b></span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt;"><span lang="CA">Seguidament d’això, vull parlar dels dos cicles en els que es divideix aquesta etapa (que ja els havia mencionat en la petita definició que he fet a l’inici de la entrada). Així que en són dos, i també em basaré per la presentació de la nostra tutora i el llibre, tots dos mencionats anteriorment, per comentar-les una mica.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En el primer cicle (infants dels tres mesos als tres anys), em de destacar els trets següents:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><span lang="CA">-</span><span lang="CA"> </span><b><span lang="CA">L’especificitat del primer any de vida: els grans canvis. </span></b><span lang="CA">En aquest cas, l’educador ha d’ensenyar coses bàsiques, com anar al bany, saber menjar, aprendre a canviar-se de roba pel seu propi compte, aprendre a ser comprensiu, ajudar els seus companys... entre moltes d’altres accions.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><span lang="CA">-</span><span lang="CA"> </span><b><span lang="CA">L’efecte estructurador de la personalitat de les figures d’afecció (vincle d’afecció). </span></b><span lang="CA">L’educador sempre ha de mostrar-li a l’infant que el trobarà sempre que el necessiti, sense importar el lloc ni el moment. El que es vol, és que l’infant senti seguretat a l’escola, de la mateixa manera que la sent a casa seva. I és clar, aquesta confiança, l’educador se la de guanyar. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><span lang="CA">-</span><span lang="CA"> </span><b><span lang="CA">El paper estructurador de la resolució de les necessitats d’alimentació i neteja: des de la dependència total fins a l’autonomia progressiva.</span></b><span lang="CA"> Aquest punt és un dels que em pareix més important, és a dir, jo no puc obligar a un nin des del primer dia a saber anar de forma totalment autònoma a anar al bany, però tampoc he de fer jo tot el procés. És a dir, ha de ser una procés gradual, que aprengui ell mateix, no importa si tarda en fer-ho però que aprengui. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><span lang="CA">-</span><span lang="CA"> </span><b><span lang="CA">La necessitat de moviment i de joc. </span></b><span lang="CA">Tots sabem que els infants estan en moviment continu, és a dir, que no paren de jugar. Bé, la nostra labor seria adequar el lloc on juguen com evitar materials o altres coses que puguin ser perillosos per a ells. Així mateix, no podem deixar un ganivet a sobre de la taula on els nens juguen, perquè podrien usar-lo per a jugar i allò seria, com tos sabem, molt perillós.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><span lang="CA">-</span><span lang="CA"> </span><b><span lang="CA">La necessitat d’una relació estreta entre la família l’escola. </span></b><span lang="CA">Això està relacionat amb la segona característica que em comentat anteriorment. Com em dit, sempre comunicar als familiars dels avenços o dificultats dels seus fills alhora d’aprendre o de prendre decisions. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 72.0pt; mso-add-space: auto;"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span>Pe<span lang="CA">l que fa al segon cicle (infants dels tres anys fins als sis), tenim els següents trets a destacar:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA">-<b>La classe de tres anys com a moment de transició entre els dos cicles. </b> En aquesta transició el que em de fer és aprofitar l’interès que tenen per aprendre, tant en ells mateixos com pel seu entorn. En aquest moment, els nens comencen a intrigar-se per tot el que veuen, i volen aprendre a fer tot, sobretot imitant el que fan els grans. Per això mateix es diu que aquest entusiasme per aprendre s’ha d’aprofitar al màxim, ja que com tots sabem les ganes d’aprendre no la tenim ni nosaltres mateixos ni els adolescents. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA">-<b>El domini progressiu del llenguatge verbal que permet conèixer el món que els envolta. </b>Gràcies al llenguatge que aprenen, els hem d’ensenyar a saber escoltar el que els altres diuen, respectar els gustos dels altres o inclús reflexionar una mica sobre el que els altres diuen o fan. Per exemple, hem de ensenyar-li a un nen a no riure’s de un altre que possiblement li agradi jugar amb les nines o també a escoltar el que el professor o els seus companys diuen.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br />
</span><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/daDpITXBfv8?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
<br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA">-<b>L’assoliment d’una gran autonomia en els hàbits personals. </b>Aquest apartat es refereix a que els hi hem d’ensenyar a ser autònoms almenys en les necessitats bàsiques, com són menjar, vestir-se, anar al bany, beure... entre moltes altres accions. És clar que tot això amb la nostra ajuda, però com hem comentat anteriorment mai fer-ho tot nosaltres, però tampoc deixar que ho facin tot ells si veiem que els costa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-indent: 35.4pt;"><span lang="CA">-<b>La importància de la comunicació amb la família. </b>Una vegada més ens centrem en aquest punt, ja que en aquestes dues etapes això és molt important. Sobretot per augmentar la confiança amb el centre. També poden proposar activitats per als infants, per exemple, si una mare és metge poden fer una classe als infants explicant-li què fa un metge i quina importància té en la nostra societat.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><br />
<br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><b><span lang="CA">1.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span></b><b><span lang="CA">El foment de l’autoconcepte i de l’autoestima. <o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><b><span lang="CA">“Sobre la base de la opinió sobre ells mateixos i de les opinions d’altres persones significatives es va construint progressivament l’autoconcepte, és a dir, el concepte que les persones tenen sobre les seves capacitats (confiança en un mateix) i sobre la seva vàlua (autoestima)” </span></b><span lang="CA">(Bassedas, Huguet i Solé, 2008). Així, doncs hem d’ajudar als alumnes a fer-se una idea sobre ells mateixos i que confiïn en les seves capacitats. Per tant <b>“la nostra intervenció educativa ha de reposar en la capacitat per recuperar i potenciar tots els aspectes positius que els infants aporten; s’ha de basar també en la confiança respecte de les possibilitats de les criatures i ha de rebutjar les atribucions negatives i estàtiques respecte d’alguns comportaments”</b> (Bassedas, Huguet i Solé, 2008). És a dir, que si un infant no aprèn anar tot sol al bany, mentre que tota la classe ja ho sap fer, no significa que no ho sap fer, sinó que necessita més temps. Tampoc em de donar a entendre a l’infant que és inferior als seus companys per no poder-ho fer, sinó animar-li, i fer-li a veure que les coses no són tant complicades com pareixen. I transmetre’ls el següent missatge: <b>“que no et doni tanta por equivocar-te que arribis a rebutjar provar coses noves”</b> (Boone)<a href="http://aprep1.blogspot.com/2010/03/conferencia-de-pere-alzina.html">(extret de una presentació facilitat per la nostra tutora).</a><o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span lang="CA">A més de tot això, fer que no es rendeixin, no baixar mai el cap, acceptar l’ajuda dels demés, fer tot amb ganes, i sobretot, des del cor. I això és el que mostra el següent vídeo també facilitat per la nostra tutora.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/onQrYYFf2to?fs=1" width="480"></iframe></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><b><span lang="CA">2.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span></b><b><span lang="CA">L’ensenyament com a activitat compartida. <o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span lang="CA">Bé, en aquest apartat, es refereix que un infant per si sol és molt poc probable que aprengui. Per això mateix, hem de tenir clar que tant nosaltres com tot el nostre voltant afecta tant positivament com negativament en l’aprenentatge d’un infant. Nosaltres, com a educadores el que hem de fer és <b>“en resum, tenir una actitud de recerca, d’anàlisi i de reflexió en la tasca educativa”</b> (Bassedas, Huguet i Solé, 2008).<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span lang="CA">A més, al llibre també es parla de la <b>“bastida”</b> (Bruner, 1981), terme que es refereix a les ajudes que els educadors donen per a que l’infant aprengui. Un exemple seria, com la educadora repeteix contínuament una cançó per a que els seus alumnes l’aprenguin, en aquesta cas la bastida seria la repetició contínua.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><b><span lang="CA">3.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span></b><b><span lang="CA">Aprenentatge significatiu i globalització.<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span lang="CA">En l’actualitat, la globalització s’entén com <b>“una manera de percebre la realitat per part de les criatures i una manera de presentar a l’alumnat una realitat per al seu estudi” </b>(Bassedas, Huguet i Solé, 2008).<b> </b>Al cap i a la fi, es refereix a ensenyar als infants que tot el que ens envolta està estretament relacionat. Els humans, en general,<b> “nos creemos el centro del mundo y todo lo extraño o lejano es secundario, insignificante o amenazante” </b><a href="http://www.youtube.com/watch?v=lOVySRdGyV0&hl=es">(extret de un vídeo dels set sabers, facilitat per la nostra tutora).</a><o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><b><span lang="CA">4.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span></b><b><span lang="CA">L’atenció a la diversitat. <o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span lang="CA">Sempre hem de tenir presents que la classe és com un gran sistema solar, on cada nen és un planeta diferent de la resta. Alguns es poden parèixer i altres no tant, com pasa amb les cultures, altres podrien tenir capacitats semblants, com en el cas de la genètica, altres tenir més adquisicions econòmiques, altres es poden haver criat en un clima social prou complicat... En general, el que hem de fer és potenciar aquesta diversitat i aprofitar-nos. Per exemple, si tenim un infant pobre, em d’ensenyar a tota la classe que s’ha de respectar, que és un més de nosaltres i que tots som iguals.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/naXcV7MEY9c?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/LN2wfxta1iM?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
</div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><b><span lang="CA">5.<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span></b><b><span lang="CA">La importància de l’activitat lúdica. <o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast"><b><span lang="CA">“El joc proporciona beneficis en el desenvolupament i el creixement de les criatures”</span></b><span lang="CA"> (Bassedas, Huguet i Solé, 2008). La veritat que justament avui vaig estar en una escola d’educació infantil i una de les professores amb un gest d’amabilitat m’invità a entrar, m’explicà moltes coses dels nens petits i inclús em mostrà dues classes de infants de cinc anys, dues classes dels de quatre anys i unes altres dues del de tres anys. El fet és que em digué la frase que em pareix clau per aquesta apartat, i és que <b>“el juego es la herramienta educativa”</b>. És a dir, que els nens bàsicament aprenen jugant i provant, tal com mostra la piràmide que apareix més endavant.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Estem arribant al final, i l’única cosa que m’agradaria comentar és que no fa falta anar amb previsions ben previstes, ja que sempre haurem de modificar-ho tot. És a dir, el ritme dels alumnes, les noves propostes que aquests poden oferir... tot això afecta els nostres plans, sigui de manera positiva o negativa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"> A continuació vull mostrar de quina manera s’hauria d’ensenyar. És tracta d’una piràmide on mostra l’afectivitat de la manera d’aprendre una cosa. El seu autor és en Edgar Dale, però ens ha set facilitat per la nostra tutora <a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/">Gemma Tur Ferrer.</a><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijjma6UWAMCoHhDwwH74vdypNBqT98OZXmrQ11yceRZcWnjITF6GNRtwl1TxOUV8sxAZ40ZDUWBZYe0EWt5v-gYTGdeXsz6Jx7gMFcMwq_8-_UltAjf2x4qifj2WzQaEe4XgIN9wTrTXQ/s1600/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijjma6UWAMCoHhDwwH74vdypNBqT98OZXmrQ11yceRZcWnjITF6GNRtwl1TxOUV8sxAZ40ZDUWBZYe0EWt5v-gYTGdeXsz6Jx7gMFcMwq_8-_UltAjf2x4qifj2WzQaEe4XgIN9wTrTXQ/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo.png" width="320" /></a></div><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Tal com observem en la piràmide,<b><a href="http://www.blogger.com/"><span id="goog_1011703179"></span> </a>“parlem i ho oblido, ensenyem i ho recordo, involucrem i ho aprenc” </b>(Flanklin)<span id="goog_1011703180"></span>. Aquesta frase que tant m’ha agradat l’he extret de la presentació facilitada per la nostra tutora <a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/">Gemma</a>, que en l’enllaç la veureu com a presentadora de Alzina en la seva<a href="http://aprep1.blogspot.com/2010/03/conferencia-de-pere-alzina.html"> conferència</a> que va fer aquí a Eivissa.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Per acabar definitivament, canviant de tema, vull dir a tots els lectors que <b>“lo esperado no se cumple y para lo inesperado un Dios abre la Puerta”</b> (Eurípides). Tots, o almenys casi tots, estareu d’acord amb mi. Tots em desitjat el que no se’ns ha complit, i tots ens em sorprès en veure que ens passa el que ni tan sols se’ns havia acudit. A vegades en el nostre favor, en altres casos no tant, però això no ha d'evitar que baixem el cap, sinó aixecar-lo i no deixar-lo caure, tal com el vídeo presentat anteriorment del nen que crea figures de fang.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br />
</span></div><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">Això és tot per aquesta setmana. Bones festes!</span>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-13321106662848887802011-12-05T14:54:00.001-08:002011-12-06T06:21:35.844-08:007a SETMANA!<div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tots em escoltat alguna vegada el terme de currículum, però quasi sempre des d’una perspectiva força negativa, i la veritat que mai havia arribat a comprendre el perquè. El fet que aquesta setmana l’hàgim dedicat al concepte de currículum, ha fet que fes memòria enrere i em acordés de la preocupació dels professors en apropar-se el fi de curs. Aquesta preocupació venia seguida sempre de la mateixa expressió: “em de completar el currículum”. D’altres fets dels quals me’n recordo són també la negativa d’alguns professors d’avant propostes de treballs per part del alumnes, amb l’excusa de: “no podem fer res que no estigui establert al currículum” o també que “no podem perdre el poc temps que tenim per aquestes coses, em de seguir tot el que està establert en el currículum”. La veritat que estic segura que no soc la única que ha escoltat aquestes expressions o altres paregudes. Ara dediquem-nos a analitzar i comentar aquest terme tan criticat en l’actualitat.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per començar suposo que hauríem de definir-lo. La veritat que aquesta tasca és força complicada, cadascú l’interpreta de la seva manera. Així doncs segons la <a href="http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2006-7899">LOE</a>, es tracta de <b>“conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments que regula la llei”</b> (citat per <a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/">Gemma Tur Ferrer</a>). La veritat que la diferent interpretació de currículum és derivada d’aquesta pròpia definició. I durant la història s’ha definit de moltes maneres, i això ho podeu comprovar en el següent enllaç (facilitat per la nostra tutora <a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/">Gemma</a>): </span><a href="http://www.monografias.com/trabajos17/base-curricular/base-curricular.shtml.">http://www.monografias.com/trabajos17/base-curricular/base-curricular.shtml.</a> <span lang="CA">Per dir-ho d’una altra manera, des de que aquest terme començà a ser criticat, la seva definició per la societat ha anat inclinant-se negativament. Una de les definicions que veig més encertada és la que cita en <a href="http://olahjl2.blogspot.com/2011/10/la-maldicion-del-curriculum.html">Joselu</a> en el seu blog, i és diu que </span><b>“el currículum es la secuencia de conocimientos entendidos como conceptos, competencias básicas, criterios metodológicos y de evaluación que un alumno debería tener asimilados al acabar un determinado nivel educativo. El currículum nos habla de qué se debe enseñar pero también de los métodos y estrategias para conseguirlo, así como debe explicitar cómo, cuándo y de qué manera evaluar”.</b> <span lang="CA">A partir d’aquí ens torna a sorgir el mateix dubte: s’arriba a complir aquest currículum, o alguns dels seus elements són contradictoris i ho impedeixen? Una última definició que m’agradaria comentar és la del llibre <i>Aprendre i ensenyar a l’educaió infantil</i>, de Bassedas, Huguet i Solé: <b>“és el conjunt de sabers culturals que, en un moment determinat, els responsables polítics i els especialistes en educació –refrendats pels representants de la sobirania popular (Parlament) en les societats democràtiques- acorden que cal treballar a l’escola per formar persones en un context social i cultural”. </b>En aquesta definició, el que volia comentar és que es dona a entendre que el currículum ha d’anar variant segons la època, i el problema que tenim és que la societat canvia continuadament, i el currículum necessita un llarg procés per la seva eficàcia. Aquest és un problema, la solució del qual és molt difícil trobar. Al cap i a la fi, en el sistema educatiu <b>“uns estudien l’educació, altres decideixen l’educació i altres la realitzen” </b>(Gimeno, 1985. Citat per la nostra tutora <a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/">Gemma)</a>.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/h_XylzFnDtQ?fs=1" width="459"></iframe></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">La veritat que ja em parlat massa del terme pròpiament dit, seria convenient prosseguir, i voldria fer-ho parlant una mica de les seves característiques més bàsiques. Així doncs, tots sabem que l’educació infantil encara que ho paregui no és obligatòria, per això mateix el currículum tampoc ho és. Molts autors veuen tot això com l’explicació del perquè a aquesta edat estan molt ben educats i preparats a la nova societat, simplement perquè aquí s’obliden una mica d’aquest tema, i tracten d’ensenyar a la seva manera, cosa que potencia la introducció de nous conceptes que possiblement no apareixen al currículum, possiblement per la seva antiguitat. Bé tot això no significa, que l’eliminen completament del seu pla d’estudis, ja que la gran majoria es guien per aquest. </span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1AswbhNndp7mOWXavCExrQiTD2PRlLVwLeX0FIBJG1524yXIbfPaR-7Obiu0eHfgDAWz5Qp4DFH5WdFtEWWRUlitM2hJctGS4rAwYLbphLVoeP_WkKHwcqgixxgssfL_FXrdraWW1tw/s1600/5126136114_54dc56fa92.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1AswbhNndp7mOWXavCExrQiTD2PRlLVwLeX0FIBJG1524yXIbfPaR-7Obiu0eHfgDAWz5Qp4DFH5WdFtEWWRUlitM2hJctGS4rAwYLbphLVoeP_WkKHwcqgixxgssfL_FXrdraWW1tw/s320/5126136114_54dc56fa92.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/iita-media-library/5126136114/sizes/m/in/photostream/" style="text-align: -webkit-auto;">http://www.flickr.com/photos/iita-media-library/5126136114/sizes/m/in/photostream/</a></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per seguir, he de comentar que el currículum és únic d’etapa, i axiò possibilità que <b>“els professors de l’educació secundària, els mestres i educadors de l’escola infantil poguessin referir-se a l’estructura i als components del currículum partint d’una mateixa concepció i d’un mateix llenguatge”</b> (<i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil</i>. Solé, Huguet i Bassades, 2008). I es clar, això permet que quedi ben clar el que s’ha d’aprendre en un cicle educatiu per poder accedir al següent. Per exemple, a uns alumnes de primer curs, si volem que puguin accedir sense problemes a segon, em de ensenyar-les com sumar i restar, i intentar que ho fessin quasi a la perfecció. Un altre aspecte que voldria comentar és que, <b>“amb la reforma educativa vinculada a la promulgació de la LOGSE es va fer una aposta per l’adopció d’un model més obert, en el sentit que no totes les decisions es prenen des de l’Administració educativa”</b> (<i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil</i>. Solé, Huguet i Bassades, 2008). De la mateixa manera que també s’intentà que fos el més flexible. En síntesi, es vol aconseguir un currículum que es pugui adaptar a qualsevol situació tan social, política o econòmica que se li presenti. Fiquem de cas que en el currículum poses que cada alumne ha de tenir un ordenador, en cas que en una escola això no es podria fer, la solució seria intentar aconseguir almenys un ordenador per classe. </span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’últim que voldria comentar en aquest apartat són els nivells de concreció. En són tres:<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">El primer nivell <b>“ es concreta en un document que és el disseny curricular. L’agent responsable és l’Administració educativa, estableix objectius generals per etapes o àrees, es refereix a una etapa educativa i dóna orientacions per a l’ensenyament i per a l’avaluació”</b> (<i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil</i>. Solé, Huguet i Bassades, 2008). <o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En segon nivell <b>“s’explicita en un document que és el Projecte curricular de centre (PCC) i que elabora el claustre del centre. Consta dels objectius generals de l’etapa, els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees, juntament amb altres que aspectes que defineixen la pràctica educativa del centre; com els objectius generals de cada cicle i la seqüenciació dels continguts, la metodologia didàctica, els materials curriculars que s’utilitzen i les decisions en relació amb l’avaluació i els criteris de promoció dels cicles”</b> (<i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.</i> Solé, Huguet i Bassades, 2008).<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En el tercer nivell <b>“es concreta en les programacions d’aula que fa cada mestre per dur a terme la seva pràctica al llarg de tot un curs”</b> (<i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil.</i> Solé, Huguet i Bassades, 2008). Ami personalment, aquesta és la que més interessant em pareix, ja que amb un professor d’aquest nivell se’n pot treure el màxim, i això és força important. És a dir, si un professor es dedica més temps explicant el que no han entès els alumnes d’alguna tema, és millor ja que més val saber molt d’una cosa que no saber res de res.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/PWvhyXA9OzY?fs=1" width="459"></iframe></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l2 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Dit això, s’hauria de comentar també el tema de les font del currículum. Bé, jo basant-me en la presentació de <a href="http://www.slideshare.net/analisiscurricular/fuentes-y-elementos-del-curriculo">Nancy Zambrano Chávez</a> i el Power Point de la nostra tutora <a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/">Gemma</a>, he de dir que podem distingir tres fonts:<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En el primer cas, es tracta de la font sociològica.en aquesta doncs, s’ha de tenir en compte a les demandes de la societat, és a dir, trobo que en un país on hi ha guerra és molt aconsellable que els nens i nenes estudien els tipus de bombes, la seva perillositat i la seva prevenció, si n’hi ha. <o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">La segona font, és epistemològica. Aquesta tracta d’una bona selecció del que és bàsic i del que no es tan important, és a dir, jo trobo interessant i bàsic saber multiplicar i dividir però en saber fer derivades no crec que sigui tan útil i bàsic. <o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">La tercer font és psicològica. En aquest cas, s’estudia la selecció, mètodes efectius, l’organització adequada en cada cas... Per exemple, sempre he pensat que la història s’hauria de ensenyar més amb pel·lícules i no amb tanta teoria.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">L’ultima font és pedagògica, que es centra en la teoria de l’ensenyament. És a dir, el què em de aprendre, el perquè ho hem d’aprendre...</span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 2.25pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Seguidament de tot això, falta un punt molt important que no em comentar, que són els elements. Vull recordar que en aquest apartat també m’he basat tant en el Power Point de la nostra tutora com en la pàgina web anteriorment citada. En aquest cas en podem observar quatre elements:<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En primer lloc, els objectius tracten de respondre el perquè ensenyem i estableixn tot el que es vol o es pretén que l’alumne assoleixi al final de l’etapa educativa. A l’actualitat, l’objectiu ja no es centra en els conceptes sinó en el desenvolupament del propi alumne, per a que així pugui afrontar-se a la vida en qualsevol situació i circumstància. La veritat que mai he entès per a què ens aprofundeixen tant en les mates si la gran meitat no ens serveix per a res de res.</span> </div></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/9mQGVYdDNts?fs=1" width="459"></iframe></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En segon lloc, els continguts volen respondre a la pregunta : què ensenyem? La veritat que amb la introducció del terme competència, el continguts no són vists com a simple teoria sinó una eina per desenvolupar el propi alumne, tant en conceptes, en procediments com en actituds. En aquest cas, en l’actualitat veig absurd aprendre la gran teoria de biologia si després s’ha t’oblida tota. Ami almenys em passava això, la veritat que de la única cosa de la me’n recordo és del funcionament del cor, precisament perquè l’explicació feu feta amb un cor original, on tot el que s’explica el veia amb sentit i sense dubtes.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En tercer lloc, la metodologia pretén respondre a la pregunta de com em d’ensenyar. Així que busca la manera més eficaç per a poder formar un alumne competent. Per exemple, és quasi impossible que un nin sàpiga manejar el Oppen Office, amb tan sols la teoria de classe, és a dir si no l’utilitza abans, segurament mai sabrà ni què és ni per a què serveix.</span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><span lang="CA"><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/TX3MIx1U9_Q?fs=1" width="459"></iframe></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En darrer lloc, falta la avaluació, és a dir, el què avaluem i el perquè. Una avaluació en l’actualitat no es pot basar només en una proa escrita del que s’ha memoritzat, possiblement el dia anterior de l’examen. Bé, d’això ja n’hem parlat bastant en la entrada de la setmana passada.<o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 38.25pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18.0pt;"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">En general, tal com he pogut llegir en <i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil </i>de Solé, Huguet i Bassades(2008), és que l’alumne de infantil ha d’arribar a conèixer-se ell mateix, el medi que l’envolta i el que permet la comunicació entre tots dos: el llenguatge. La veritat que aquestes autores tenen raó a l’hora de dir que <b>“els llenguatges ens serveixen per representar la realitat, per comunicar-nos i també per a crear i passar-s’ho bé”.</b> A més a més, el coneixement del medi fa que aprenguin <b>“sobre el funcionament del món que els envolta”</b> (<i>Aprendre i ensenyar a l’educació infantil</i>. Solé, Huguet i Bassades, 2008), i d’aquesta manera abandonin fets com el der egocèntric o egoista.</span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">La veritat que ja estem acabant, però abans de fer-ho vull comentar alguns aspectes. En primer lloc es tracta de la definició que feu Sperb <a href="http://www.blogger.com/(http://www.monografias.com/trabajos17/base-curricular/base-curricular.shtml">(http://www.monografias.com/trabajos17/base-curricular/base-curricular.shtml) </a>del currículum i és la següent: <b>“son todas las actividades, experiencias, materiales, métodos de enseñanza y otros medios empleados por el profesor o considerados por él, en el sentido de alcanzar los fines de la educación. (1976)”. </b>La veritat que em pareix molt curiós que ja en aquesta època, aquest autor pensés que el professor no tenia perquè seguir un currículum fix, sinó que tenia un paper molt important. Bé, el que si és cert, és que em d’anar molt en compte en no equivocar-nos, ja que <b>“un mal diagnóstico dificulta la resolución del problema.” </b><a href="http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=1661%2C%20http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=1661">(Felipe, 2011). </a><o:p></o:p></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ja sabem tots que el currículum està sent molt criticat, i és que <b>“Cualquiera que se dedique a la enseñanza sabrá que la atención real a las explicaciones es muy limitada, y el grado de asimilación, muy escaso si no se refuerza con actividades que llevan días y días que no se tienen porque el currículum es muy extenso e imposible de llevar a cabo”</b> <a href="http://olahjl2.blogspot.com/2011/10/la-maldicion-del-curriculum.html">(Joselu, 2011).</a> És a dir, per què s’introdueixen tants de sabers teòrics, que al final tots sabem que mai s’arriben a saber tots, i la meitat que en sabem no ens serveixe de res? Es parla molt de canvi, de voler arribar a una nova educació, a formar alumnes competents... i moltes altres propostes però tal com diu en<a href="http://discentia.blogspot.com/2011/11/maldito-curriculo.html"> PedroVilarubia (2011)</a> <b>“se enseña espíritu crítico,… siguiendo el currículum. Se estudia el mundo cambiante… con el mismo currículum. Se cambia la educación… poco a poco… respetando el currículum. En sesiones de una hora. Con el culo… sentado. Sobre el currículum.”<o:p></o:p></b></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/mkz0gimxsco?fs=1" width="459"></iframe></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b><br />
</b></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA"><b><br />
</b></span></div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div class="MsoListParagraph"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div class="MsoNormal"><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 20.25pt;"><br />
</div>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-27329816678282561852011-11-28T09:12:00.001-08:002011-12-05T20:08:55.301-08:006a SETMANA!<div style="text-align: justify;">Tots avaluem persones, objectes, fets o coses, entre d’altres, que ens envolten en la nostra vida quotidiana. Preparant-nos per anar a una festa, la teva amiga et pot preguntar si la vestimenta que porta li és adequada o no. I tu aleshores, el que fas, és avaluar-la en tots els aspectes. “Les sabates que porten són prou boniques, però no queden gaire bé amb el vestit” “el bolso és bastant favorable amb el que t’has ficat, però és massa gran per dur-lo a una festa”... i moltes més altres qüestions. </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRLbPPQtnrETdJMGTGBIrmQg68e3u0xO7JsVivcB_taq3sv5SZf7AGDgG8j2zMp2jjz40GbYYteuWmDaIMVtM7oD21SpIzzwpPmYFlXpGs6P18KGlf-Knkw-jiYWvCEv2I6CXtMLGE5TQ/s1600/3370902404_494017f515.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRLbPPQtnrETdJMGTGBIrmQg68e3u0xO7JsVivcB_taq3sv5SZf7AGDgG8j2zMp2jjz40GbYYteuWmDaIMVtM7oD21SpIzzwpPmYFlXpGs6P18KGlf-Knkw-jiYWvCEv2I6CXtMLGE5TQ/s320/3370902404_494017f515.jpg" width="176" /></a></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: xx-small;"><a href="http://www.flickr.com/photos/newslink/3370902404/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/newslink/3370902404/sizes/m/in/photostream/</a></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">A les escoles també, ens avaluen, però la diferència ve a que no ho fan en tots els aspectes com ho fem per exemple en l’exemple anterior. Per això mateix, amb la introducció del terme “competència” al món de l’educació, forçosament, l’avaluació es veu obligada a canviar. Així doncs, aquesta és la paraula clau en l’entrada d’aquesta setmana “avaluar per competències”.</div><div style="text-align: justify;">Per començar, penso que és convenient deixar clar el concepte de avaluació. Segons na Neus Martí, es tracta d’un<b>” procés que comporta recollir informació (tant amb instruments com no), analitzar-la, emetre’n un judici i al final fer amb tot el que em aconseguit, una presa de decisions”.</b> A continuació, comenta que <b>“aquestes decisions poden ser socials, com són la classificació, la selecció, la orientació, la qualificació o l’acreditació, o també pedagògiques. En aquest últim cas, les decisions es centren en intentar canviar a l’alumne per a que aquest aprengui, i també ajudar-lo a que faci tot per seu propi compte. És a dir, que decideixi i s’avaluï per seu propi compte”</b>. <a href="http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html">(Neus Sant Martí, conferència a Eivissa,2011)</a></div><div style="text-align: justify;">Bé, tot això ens impedeix avaluar sense haver aconseguit la informació necessària, i sense haver-se parat a pensar bé tot el que s’ha pogut saber del que volem avaluar. Amb tot això, el que vull dir, és que jo no puc avaluar un nin amb tan sols veure el que ha fet en un dia, ja que no tinc gens d’informació del seu procés d’aprenentatge. Per exemple, puc estar avaluant aquest nin sobre el seu comportament cuidant una planta, en mirar puc observar que la planta no està gaire ben cuidada, però possiblement, ho ha estat durant tres setmanes que ha pogut durar aquesta activitat i justament el dia anterior, el nin per equivocació li ha caigut un producte al damunt que fa que tingui aquest efecte. En aquest cas, a causa de la poca informació que tenia, he decidit mal, i la meva avaluació ha estat negativa.</div><div style="text-align: justify;">La segona cosa que voldria comentar sobre els tipus de decisions que na Sant Martí diu que hi ha és que jo no puc dir-li a un nin que la teva feina està mal feta o que no serveix per a res. Sempre em de animar-lo, i de fet una feina mai esta mal feta, sempre li falten aspectes. I són precisament aquests aspectes els que els hi em de comentar a la persona que avaluem per a que sàpiga on s’ha equivocat, i per a que sigui capaç de corregir-se. Dit d’una altra manera, la nostra avaluació ha de tenir sempre en compte verbs com <b>“promoure l’actuació creativa, comunicar, decidir, orientar-se a la eficàcia o eficiència, avaluar, argumentar, construir, dissenyar, innovar, compartir, col•laborar, aplicar i molts altres”.</b><a href="http://www.youtube.com/user/gemturfer#p/f/12/eR1vG9uEDjI"> (José Luis Castillo, vídeo de Youtube).</a></div><div style="text-align: justify;">Un dels problemes és que encara no s’està formant per competències a les escoles, i per això mateix tampoc s’ha set capaç de saber avaluar a base d’aquest terme. En l’actualitat més de la meitat de les escoles duen a terme classes on <b>“se lleva a cabo la explicación del libro de texto, el alumnado debe estar callado durante esta explicación, que por cierto ocupa la mayor parte de clase. Al final del proceso, se hace una prueba escrita, dónde el alumnado repite lo que el profesor dijo y que además suele coincidir con el referente que se tiene: el libro”.</b><a href="http://www.youtube.com/user/gemturfer#p/f/12/eR1vG9uEDjI"> (José Luís Castillo, vídeo de Youtube)</a>. A més a més, aquest examen l’única cosa que fa no és que l’alumne s’interessi per aprendre ni per a que desenvolupi els seus sabers per a ser competent, sinó tot el contrari, fa que <b>“el verdadero objetivo de la enseñanza sea la superación de pruebas”</b> (Zabala i Arnau, 2007).</div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/gc18b-lUv0c?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">La veritat és que la forma en la que s’avalua actualment és molt errònia, ja que en ella no es veu reflectit el vertader aprenentatge del alumne. És una simple mitjana de tot el que s’ha fet, però no et deixa saber quins són els aspectes ens el que ha sabut actuar de forma adequada i en quins no ho ha fet tant bé. <b>“Una simple escala del 0 al 10 sirve para indicar que quienes han conseguido superar el cinco tienen muchas posibilidades de alcanzar la universidad y aquellos que están por debajo de este índice, si siguen así, difícilment llegaran a las pruebas de selectividad”</b> (Zabala i Arnau, 2007). La veritat que això mai ho he arribat a comprendre. A primer de batxillerat vaig treure un 10 a les TIC perquè sempre m’han agradat, però a les mates, amb un gran i inoblidable esforç vaig assolir el 5. Però, es clar, amb la mitjana s’esfumava tant la meva baixa nota de mates com la meva notassa de les TIC, i per a mi era una pena que en cas de voler fer la carrera d’aquesta matèria no em tinguessin en compte aquesta nota, sinó la mitjana de totes les assignatures, de les quals algunes no tenen cap relació. Per això mateix la avaluació és molt important sobretot per a formar per competències, ja que<b> “sinó canvia l’avaluació, no canvia res”</b> <a href="http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html">(“una professora de Noruega”, digué na Neus Sant Martí a la seva conferència a Eivissa, 2011).</a></div><div style="text-align: justify;">Dit tot això, voldria prosseguir amb les finalitats. Basant-me en el que he après del que ha dit na Neus Sant Martí, avaluar pot tenir dues finalitats. La primera i la que més té lloc a la nostra societat, intenta comprovar <b>“el què s’ha après quantificant o qualificant els resultats d’un procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’orientar l’alumnat en els seus estudis futurs, i al professorat i a les persones que gestionen el sistema educatiu en els canvis a introduir, per acreditar aprenentatges, o per classificar o seleccionar l’alumnat”</b> (Neus Sant Martí, 2010). I en aquest cas, tornem a caure en la paraula selecció. Amb aquest terme, em d’anar molt en compte pel que fa a les competències, ja que ningú és millor que l’altre, simplement a una persona se li dona bé fer les coses d’una manera i per a una altre és més fàcil fer-ho d’una altra manera. D’aquesta manera, aquesta autora defensa que una bona avaluació ha de ser <b>“contextualitzada, productiva i complexa”</b> (Neus Sant Martí, 2010). Amb el terme contextualitzada, es refereix a que l’alumne pugui aplicar el que ha après en qualsevol context, i sobretot que tingui clar que el que aprèn a l’escola també serveix per a altres llocs: a casa, al parc, al barri...Per exemple, si a un nin li ensenyen com es fa una clau anglesa de fusta, hauria de tenir clar que a la seva casa també la pot utilitzar i inclús fer-ne una de nova. Pel que fa a productiva, es refereix a que l’alumne sigui capaç d’afrontar noves situacions, gràcies a la completa comprensió de l’aprenentatge i sobretot saber actuar en cas que manqui alguna de les indicacions de l’aprenentatge. I finalment, amb complexa, es refereix a la capacitat d’interrelacionar tot el que s’ha après. </div><div style="text-align: justify;">A tot això, l’autora aconsella fer ús del portafoli, és a dir, una carpeta d’aprenentatge, on l’alumne comenta o argumenta tot el què ha après, deixant, d’aquesta manera, clar tot el que ha introduït de nou en el seu procés d’aprenentatge. I jo, com una dels usuaris del portafoli, he de dir que m’és de gran utilitat, per què si ha de ser sincera, sense ell no m’hauria assabentat de res del que fem a classe.</div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/YpJoQhUU7CM?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">La segona finalitat de la que parla l’autora és l’avaluació com a mitjà per regular els aprenentatges, és a dir, per identificar les dificultats i els errors i trobar camins per superar-los. Aquí m’agradaria comentar la diferència que hi ha entre l’avaluació formativa, on totes les decisions són preses pel mestre i la formadora, on tot això ho fa el propi alumne. És a dir, és tracta de promoure que l’alumne sàpiga avaluar-se, ja que com diu na Neus Sant Martí <b>“s’ha comprovat que els estudiants amb més bons resultats tenen una gran capacitat de poder autoavaluar-se”</b>. Bé d’aquest tema en parlarem, una mica més endavant. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A continuació, Sant Martí remarca que per a que un alumne sàpiga regular-se correctament ha de : identificar els objectius de l’activitat, anticipar i planificar l’acció i, finalment, compartir els criteris d’avaluació.</div><div style="text-align: justify;">• Identificar els objectius es refereix , a que l’alumne li quedi clar què és el que aprèn, per què ho aprèn, per a què li serveix... Per exemple, a un nin petit no li serveix aprendre què és una corretja, sinó sap que serveix per a dur subjectats alguns animals i que en molts contextos és aconsellable i fins i tot obligatori.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9quTs0FdQmWX7_aSKkxXbL4VpQgcOftAp9spj3cZRptcKrcX6L58TIBl7Ru6VXskKMvwjzZU4zAXSpOKDrlMtP_eCMjUtg7fVheOdvvU-xhje-o6FzMJmyy3j81dAZhMbPSr-Oau9x1s/s1600/1243225292_48eafde917.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="144" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9quTs0FdQmWX7_aSKkxXbL4VpQgcOftAp9spj3cZRptcKrcX6L58TIBl7Ru6VXskKMvwjzZU4zAXSpOKDrlMtP_eCMjUtg7fVheOdvvU-xhje-o6FzMJmyy3j81dAZhMbPSr-Oau9x1s/s320/1243225292_48eafde917.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: xx-small;"><a href="http://www.flickr.com/photos/lo_/1243225292/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/lo_/1243225292/sizes/m/in/photostream/</a></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">• Anticipar i planificar l’acció, és a dir, a pensar molt bé les coses abans de fer-les. I si és necessari, dedicar més temps pensant que no pas fent el que volem fer. En aquest cas, vull ficar un exemple personal, i és que a l’inici d’aquest curs, en el moment de començar a fer les entrades, ho feia sobre la marxa, sense pensar tan sols en que vull escriure, ni tampoc em feia cap guió per a seguir, però des de la setmana passada vaig començar a pensar en que volia escriure i, sobretot, a fer-me un guió per a seguir. I he de confessar que d’aquesta manera les coses em van molt millor que no abans.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">• Pel que fa a compartir els criteris d’avaluació, es refereix a què no ho han de intervenir tan sols el professor sinó també els alumnes. És a dir, el més convenient és que els alumnes corregeixin pel seu compte i que el professor només es dediqui a revisar-ho tot. Una de les causes més típiques, és que l’alumne en les proves que fa per a la comprovació de si ha après els coneixements, dona per sabudes moltes coses, pensant que el professor ja s’ho sap i que no és necessari escriure-li, per això mateix, en el moment que escriu pensant que el destinatari és una altre alumne amb les mateixes condicions, abandona aquesta idea i va molt en compte per què no se li oblidi cap dada important.</div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/XHoD5dDOT4o?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">A banda de tot això, he de dir que la veritat és que hi ha molts tipus d’avaluació i a continuació farem un breu resum (basat en Escamilla, 2009).</div><div style="text-align: justify;">En principi, segons la finalitat,<b> “una avaluació pot ser inicial, integradora o reguladora”</b> (Zabala, 2009). En la inicial, es pretén veure el nivell de l’alumne i la veritat que jo he hagut de passar per moltes proves d’aquestes, sobretot durant la meva introducció a la secundària. Pel que he pogut observar, els professors que ho feien els hi quedava molt clar per on començar el currículum que tenien que seguir. A vegades, per exemple, en veure que algun tema el compreníem tots, tan sols feien un breu repàs d’aquest, i passaven a la lliçó següent. En la integradora, intenta valorar tot el que ha fet l’alumne des del inici del seu aprenentatge fins al final. I per últim, la reguladora, pretén corregir els errors que han evitat que l’alumne puga aprendre de forma adequada.</div><div style="text-align: justify;">En segon lloc, segons l’aplicació pot ser inicial, que avalua l’inici de l’aprenentatge, el final, que avalua el final de l’aprenentatge i la processual, on es dedica a avaluar tot el procés d’aprenentatge, sol ser una llarg termini, un exemple seria el curs complet de qualsevol nivell educatiu.</div><div style="text-align: justify;">En tercer lloc, segons l’extensió, pot ser global o parcial. En el cas de la parcial, l’avaluació és fa a un determinat coneixement, i en la global, es faria al conjunt. Un exemple de avaluació parcial seria fer-ho a un del components del marketing, el “preu”, i en el cas de la global, seria fer l’avaluació a tots els seus components: preu, producte, distribució...</div><div style="text-align: justify;">En el quart lloc, l’avaluació depèn de la relació que es té l’avaluador amb l’avaluat. Pot ser interna o externa. En cas de externa, la persona que avalua no ha intervingut en cap moment en el procés d’aprenentatge. Un exemple molt clar, serien els professors que corregeixen els exàmens de selectivitat, tots sabem que aquests corregeixen sense saber tan sols el nom de l’alumne que ha fet l’examen que tenen al davant. En el cas d’avaluació interna, és tot el contrari, el que avalua sí que ha participat en el procés d’aprenentatge, i per aquesta raó n’hem de distingir tres alternatives: la autoavaluació, la heteroavaluació i la coavaluació. En la heteroavaluació, una persona avalua l’altra, en aquest cas ens serveix com a exemple el típic professor que corregeix al seu alumne, sens cap intervenció d’aquest últim. Respecte a l’autoavaluació, que és molt important, l’alumne s’avalua a ell mateix i això li ajuda a torbar les causes que l’han pogut dur a l’error, i per tant poder corregir-los. I per últim lloc, tenim la coavaluació, que també és molt important. En aquesta, tot el grup que ha estat present durant l’aprenentatge intervé en l’avaluació i, a diferència de les altes avaluacions, et permet <b>“veure errors dels altres que tu també as comès”</b> <a href="http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html">(Neus Sant Martí, conferència a Eivissa, 2011). </a>Tanmateix, amb tot això, també es donen recomanacions al company per a poder fer-ho millor la pròxima vegada.</div><div style="text-align: justify;">En darrer lloc, l’avaluació segons el criteri de comparació pot ser criterial, normativa o inclusiva. En el primer cas, l’avaluació es basa en els criteris proposant pel centre o pel departament de cada estudi. Respecte el segons cas, l’avaluació es basa en el nivell general de classe, és a dir, l’alumne es comparat amb el nivell mitjà del grup en el que està integrat. Per exemple, en un examen de llengua i literatura, un alumne no ha citat un dels autors estudiats. Si l’avaluador es basa en l’avaluació normativa i veu que en tota la classe cap o quasi cap alumne l’ha citat, pot considerar l’exercici com a correcte, en cas que es bases en l’avaluació criterial i que en els criteris aquest autor és imprescindible, l’avaluador considerarà com a incorrecte l’exercici. Per acabar amb els tipus d’avaluació, em queda comentar la avaluació inclusiva, on l’avaluador, no té en compte ni els criteris del centre ni el nivell del grup, sinó del propi alumne, tenint en compte les seves capacitats i sobretot el seu procés de desenvolupament.</div><div style="text-align: justify;">Bé em comentat tots els tipus d’avaluacions que hi ha, però encara tenim un altre problema. El cas és que en la entrada de la setmana passada parlàvem de les competències, que a les escoles no s’haurien d’ensenyar només fets, sinó també conceptes, procediments i actituds. Però com s’ha d’avaluar tot això? Bé en Zabala es dedicà a respondre aquesta pregunta.</div><div style="text-align: justify;">Així doncs, per a avaluar els fets es tracta simplement de fer <b>“una pregunta simple, sea oral o escrita” </b>(Zabala i Arnau, 2007). És a dir que en aquest cas, són útils els exàmens escrits, però sempre amb preguntes simples.</div><div style="text-align: justify;">Respecte els conceptes, és molt útil la<b> “resolución de conflictes o problemes a partir del uso de los conceptos” </b>(Zabala i Arnau, 2007). Per exemple, en compte de preguntar a un alumne què és un riu, la pregunta podria der a que es deguda la seva sequera.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivMidF8YX3-3rYZsTa7jkBInqzyxucwqGzHV1n9QeVZJUBldDjr1r47KX97ZgSQ9-84A0x2dX6QABwrHfLCljnjjAxdSbzPyX3qbcU5cUN_rNYD1-ca8Dy_qSZRuR4UejTvcsTSj-Y1ko/s1600/4092723817_04bb3bd70e.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivMidF8YX3-3rYZsTa7jkBInqzyxucwqGzHV1n9QeVZJUBldDjr1r47KX97ZgSQ9-84A0x2dX6QABwrHfLCljnjjAxdSbzPyX3qbcU5cUN_rNYD1-ca8Dy_qSZRuR4UejTvcsTSj-Y1ko/s320/4092723817_04bb3bd70e.jpg" width="207" /></a></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: xx-small;"><a href="http://www.flickr.com/photos/aigle_dore/4092723817/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/aigle_dore/4092723817/sizes/m/in/photostream/</a></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">Pel que fa a l’avaluació dels procediments <b>“se deberán buscar fórmules relacionadas con su uso consistentes en actividades abiertas que permitan comprobar la funcionalidad que tienen para los alumnos” </b>(Zabala i Arnau, 2007). Per exemple si el que volem és avaluar la feina en equip, es podria preparar una activitat que ho impliqui, com serien jocs de educació física, entre molts d’altres.</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKpLIo4f9e1Svtkf0aFvkfPHtqQ2UP4nVZ6B-t8R0-MNfvHoz92ACBYVkzyOVkn1fBzzUZMFCzHr8TEgd_5irEwzqKdq0dDGKTbAbWTbqFGmuKHMSdfSWMBuA7cb3VYw1uvofGDO8nGvU/s1600/1042346078_4784f41b1b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKpLIo4f9e1Svtkf0aFvkfPHtqQ2UP4nVZ6B-t8R0-MNfvHoz92ACBYVkzyOVkn1fBzzUZMFCzHr8TEgd_5irEwzqKdq0dDGKTbAbWTbqFGmuKHMSdfSWMBuA7cb3VYw1uvofGDO8nGvU/s320/1042346078_4784f41b1b.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: xx-small;"> <a href="http://www.flickr.com/photos/cityprojectca/1042346078/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/cityprojectca/1042346078/sizes/m/in/photostream/</a></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">Per acabar, falten les actituds que <b>“para evaluar las actitudes, que exigen situar al alumno frente a situacions conflictives sabiendo que no está siendo observado, existent estrategias como la observación sistemática de las opiniones y las actuacions en las actividades grupales, en las excurciones... “ </b>(Zabala i Arnau, 2007). Com que el que pretenem és avaluar, sense que l’alumne sàpiga que està sent avaluat, és convenient crear situacions que exigeixen l’actuació de l’alumne però sempre en contextos que ell no sàpiga que està sent avaluat. Com per exemple, si fa poc, s’han après els primers auxilis, una bona avaluació seria el comportament de l’alumnat front la caiguda d’un dels seus companys durant una excursió per la muntanya. </div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjByy3BtFUzvVmSHSUvNw_lJhgx8H0y0SsCKNKURtlt86Hw_TNhfDG5kvxijVvGyliEFA97zvuWB3A3kGhtqG1LKVEjTc9JkTnx-xFxM_L-HzRQH8ewqOsc-bdW17rLArL-W2yHEVSYJQk/s1600/841291240_63f94e0ff3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjByy3BtFUzvVmSHSUvNw_lJhgx8H0y0SsCKNKURtlt86Hw_TNhfDG5kvxijVvGyliEFA97zvuWB3A3kGhtqG1LKVEjTc9JkTnx-xFxM_L-HzRQH8ewqOsc-bdW17rLArL-W2yHEVSYJQk/s320/841291240_63f94e0ff3.jpg" width="225" /></a></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: xx-small;"><a href="http://www.flickr.com/photos/cityprojectca/841291240/sizes/m/in/photostream/">://www.flickr.com/photos/cityprojectca/841291240/sizes/m/in/photostream/</a></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">En una classe, de la mateixa manera que els alumnes són completament diferents físicament també em de tenir en compte que ho són psicològicament. Doncs, aquest és un altre aspecte que em de tenir en compte a l’hora d’avaluar, és a dir, la diversitat. </div><div style="text-align: justify;">D’aquesta manera, com que<b> “el objetivo debe ser evaluar para ayudar al alumno a que mejore el dominio de una competencia determinada, por lo que es necesario: conocer cuáles son sus dificultades con el fin de establecer las estrategias de aprendizaje más apropiadas para llegar a superarlas, disponer del conocimiento sobre los distintos esquemas de actuación existentes con relación al problema, y saber seleccionar el esquema o los esquemas de actuación más apropiados para resolverlo” </b>(Zabala i Arnau, 2007). És a dir, que m’he de basar especialment en l’alumne que tinc davant, oblidant per complet la resta dels alumnes, es tracta d’una avaluació transparent (que mostra tot el desenvolupament del alumne) i personalitzada (es basa únicament en l’alumne avaluat). Així doncs, he de observar tot el procés que ha dut a terme tenint en compte, com començà, s’hi el seu desenvolupament és significatiu i s’hi esta sent competent. I com em dit anteriorment un alumne mai és millor que l’altre, ja que cada un se li pot donar bé determinades coses. Per això mateix l’avaluador ho ha de tenir molt en compte, sempre animant l’alumne a prosseguir malgrat tot els errors i donar-li a entendre que de la mateixa manera que els seus companys ho han pogut fer ell també pot. En tot això em de integrar la família que també sol ajudar molt, ja que en el moment que els hi indiques les dificultats que te el seu fill o filla, acudeixen a fer tot el possible per arreglar-ho (la majoria els apunten a classes particulars). Encara que la percepció que tenen les famílies de l’aprenentatge ha de canviar. En altres paraules, <b>“ ya es hora de que los familiares del estudiante pasen de preguntar ¿qué nota as sacado? A preguntar a sus hijos ¿qué has aprendido? ¿con quién lo has aprendido?¿cómo lo has aprendido?...” </b><a href="http://www.youtube.com/user/gemturfer#p/f/12/eR1vG9uEDjI">(José Luis Castillo, vídeo de Youtube)</a> i altres preguntes similars.</div><div style="text-align: justify;">Ja no em queden gaire coses per a dir, però la veritat és que sense assabentar-me he comentat més coses del que havia previst. Després de tot el que em comentat, na Neus Sant Martí, aconsella avaluar a partir d’una rúbrica i jo, personalment, estic mil vegades d’acord. <b>“Una rúbrica és una matriu que explicita, d’una banda, els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i, de l’altra, els criteris de resultats corresponents als diferents nivells d’assoliment, concretats en indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació”</b> (Neus Sant Martí, 2011). Bé, ara el que voldria és justificar el perquè estic d’acord amb la rúbrica. Doncs bé, durant tota la meva etapa estudiantil, els professors sempre m’han fet comentaris com “és una pena que l’ortografia et penalitzi la teva feina”, i la veritat que quasi sempre m’han hagut de baixar la nota fins a quasi 2 punt de la meva nota final, i el que no m’agradava no era el fet que m’abaixés la nota, sinó que la meva nota original quedava eliminada per a sempre, i mai ningú sabria que en el meu treball tenia un 9, però que per culpa de l’ortografia aquesta nota s’ha convertit en un 7. Doncs bé, la veritat que és prou dur, i per això mateix m’agrada tant la rúbrica, perquè en ella veig clarament on es troben els meus errors, i així saber on m’he de esforçar més. I es clar, en aquest cas, segueix sent l’ortografia. </div><div style="text-align: justify;">He arribat al final de la meva entrada per aquesta setmana, però abans d’acabar del tot, vull comentar l’aspecte de pensar-se bé les coses abans d’actuar. Abans he comentat el cas del meu blog, però en realitat el problema el tenia en totes les meves accions, mai em parava a pensar el que feia o el que deixava de fer, ni tenia cap objectiu ni un punt a seguir. Bé he de confessar, que les coses tampoc m’anaven tant malament, però la qüestió és que ara em van molt millor, ja que amb la gran velocitat i quantitat de tot el que estic aprenent aquest curs, he après que<b> “la persona més lenta que no perd de vista la finalitat del que fa va sempre més ràpida que la que ho fa sense seguir un punt fix”</b><a href="http://aprep1.blogspot.com/2011/03/videos-conferencia-neus-sanmarti.html"> (Neus Sant Martí, conferència a Eivissa, 2011)</a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8ND1VdS6hVB5RjAKiv30OxGvDQZFj1lJpaqvOlodJP3uJRGSsQXEm5bS07LYlH16LG4yvMZYYGg6qvRFhT9S2ibuXeTzmRGe9JzocraMfSOoY0fiNmCWnj0GsWKfPdH5I78_rhXLazP4/s1600/5895364_1f27afe485.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8ND1VdS6hVB5RjAKiv30OxGvDQZFj1lJpaqvOlodJP3uJRGSsQXEm5bS07LYlH16LG4yvMZYYGg6qvRFhT9S2ibuXeTzmRGe9JzocraMfSOoY0fiNmCWnj0GsWKfPdH5I78_rhXLazP4/s320/5895364_1f27afe485.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: xx-small;"><a href="http://www.flickr.com/photos/condormx/5895364/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/condormx/5895364/sizes/m/in/photostream/</a></span></div>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-30512915782803155292011-11-20T12:05:00.000-08:002011-11-23T08:35:18.968-08:005a SETMANA!<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En l’actualitat, la educació està intentant fer un canvi en la formació del seus alumnes, ja que pel que tots sabem, la evolució en aquest àmbit al llarg dels anys ha set quasi nul·la. En aquesta entrada, vull basar-me en <b><i>“11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias”</i></b> un llibre de na Laia Arnau i en Antoni Zabala, com també d’una conferencia que tingué aquest últim aquí a Eivissa. És un honor per als que van poder assistir-hi i és una pena que aleshores no coneixia aquesta gran figura que ara mateix admiro amb gran entusiasme.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Així doncs, en el llibre anteriorment citat, remarca entre altres aspectes el que ha de ser el gran objectiu de l’educació. Es tracta de les competències. En principi hauríem de refrescar aquest terme. Pel que he entès d’en Zabala, la paraula competència aparegué per primera vegada en l’àmbit econòmic. Per explicar-me més, he de recordar que les relacions entre empreses sempre ha set competent, sobretot els que s’encarreguen de fabricar els mateixos productes, els que usen procediments pareguts, entre molts altres. Per aquest motiu, els empresaris no volien treballadors que havien assolit un alt nivell d’estudis, sinó gent capaç de reaccionar en situacions imprevistes, que siguin creatives i capaces de actuar davant els diferents contextos als que es podria enfrontar l’empresa, sobretot en moments conflictius per a trobar la solució adequada. Dit això, la educació introduí aquest concepte pel fet d’adonar-se que en aquesta vida, allò és el més important. D’aquesta manera, la societat s’adonà que no tot el que s’ensenya a l’escola és interessant. I jo, personalment, estic mil vegades d’acord. Sempre he pensat que ens fan saber-nos coneixements que no ens serveixen de res. Qui de nosaltres no s’estudiava el temari, i just en el moment després de fer l’examen, formatejava la seva memòria, tot començant de zero. Bé, jo confesso ser una d’aquestes, ja que després de fer l’examen d’un determinat tema, no et molestis en preguntar-me coses que hi tinguin a veure, ja que ja se m’haurà oblidat. En tot cas, pregunta’m abans de l’examen, i per si fos poc, només m’ho sabré el dia anterior. Bé, això fou tota la meva trajectòria estudiantil, fins que vaig arribar a tercer d’ESO, on em vaig donar compte que les coses són molt diferent del que pensava. Em vaig donar compte que, per molt estrany que sembli, tot el que estava estudiant tenia sentit, i per molt estructurat en blocs que estava, tot estava relacionat. Al cap i a la fi, pareix que acabava entendre la famosa expressió <b><i>de “ saber conocer, saber hacer, saber ser y saber convivir”</i></b> (Delors, 1996).</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDJw5qjN37iPjbbi5pyvttQN08Vvwfr3dtXDkFNsqAI3gSseGf1qwiPryhmnzkr8OQSZnEO51RpEnpd-guQq3qooodznKQP0KwEMotiiU33Nyr2oQ_UE5TFdzE-PNTs2ivewx4kGZxLDU/s320/4188129479_d5d7321f60.jpg" width="320" /></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span><a href="http://www.flickr.com/photos/martius/4188129479/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/martius/4188129479/sizes/m/in/photostream/</a></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Bé, dit això, ja puc prosseguir definint competència com a <b><i>“la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o fer front a situacions diverses donant resposta d’una manera eficaç en un context determinat per mobilitzar habilitats, coneixement i sobretot actituds. Tot això, al mateix temps i de manera interrelacionada. Amb altres paraules, seria la intervenció eficaç en els diferents àmbits de la vida (professional, social, personal i interpersonal) per mitjà d’accions que es mobilitzen de manera interrelacionada amb components actitudinals, conceptuals i procedimentals”</i></b><i> </i>(Zabala, Conferència a Eivissa,2009).<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb tot això, els nostres autors, afirmen que la societat veu que l’escola té l’objectiu final d’arribar a la universitat. Jo, per exemple, vaig aprovar primària per poder estudiar secundària, després també vaig esforçar-me per passar al batxillerat, i finalment amb un gran esforç arribar a on hi soc ara: la universitat. Bé, la meva vida ha set una llarga trajectòria on he anat passant fases, unes més complicades que les altres, amb la única finalitat de arribar al nivell més alt d’estudi: la universitat. També sé, que no soc l’única persona que ha fet això, perquè de fet som la gran immensa majoria. A més a més, un altre objectiu de l’escola, ha set el de seleccionar l’alumnat, i això fa que un gran nombre de persones quedin sense la oportunitat de poder accedir allà on vulguin. El problema està en que el fet que cada persona aprèn de diferent manera i se li dona determinades activitats millor que altres, i això li dona una insignificància a la prova selectiva que és la mateixa per a tots. Bé, amb tot això, l’única cosa que aconseguim és <b><i>“fomentar la reproducción de las desigualdades sociales”</i></b> (Perrenoud, 1997). I es que, <b><i>“la extensión de un pensamiento democrático lo que ha evidenciado la debilidad de un sistema escolar pensado para una minoria “selecta””</i></b>( Zabala i Arnau, 2007), ja que, perquè pel simple fet que una persona sigui capaç de memoritzar gran quantitat de matèria, sigui una de les elegides, i una altra persona que no sàpiga memoritzar tant bé però que manipuli molt bé les activitats pràctiques, no estigui entre els elgits? Això, ens recorda a la societat estamental, la mateixa relació havia entre els privilegiats i els no privilegiats. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1ImXp_MnboC1ykdCi5SmfhpMHmBCu9JqDGc37drF0vxvZCOXANH4Las0PyR_Dk1xa3Wis05lNCXuLs9QXuY0XFkrltVdNyrmovWYU6B9MGRhxZmZpSlpZnzya8O4CXV7buHKrCkxL7OY/s320/4288428543_9751af6b0e.jpg" width="320" /></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"> <a href="http://www.flickr.com/photos/srgblog/4288428543/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/srgblog/4288428543/sizes/m/in/photostream/</a></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Amb tot això, en Zabala a la conferència, va anunciar que l’error estava en el mètode que duien a terme les escoles. Així doncs, ja és hora de canviar el vell model propedèutic i selectiu, on som incapaços d’utilitzar la gran quantitat d’informació (que en realitat només en serveix per a estudis posteriors) que tenim en determinades situacions, i assolir un nou model nou basat en la integració formal en totes les persones i orientadora de l’alumne, és a dir, fer-les competents. En aquests aprenentatges em de tenir en compte una gran diversitat de conceptes i elements, alguns imprescindibles per a ser competent, però per a mi un dels més importants és tenir molt clar la distància que tenim entre el que ja sabem i el que volem aprendre, es tracta de la Zona de Desenvolupament Proper.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Altre aspecte molt important és la motivació. Tots, o quasi tots, sempre em estudiat o aprovat per assolir una bona nota per a que t’aprovi el professor, per a que els teus pares estiguin contents o per a presumir-ho amb els teus amics o companys. Doncs això ha de canviar, em de aprendre per interès, per a ampliar els nostres coneixements i sobretot, intentar utilitzar-los per a ser cada vegada més competents. En el meu cas, mai he estudiat per presumir amb els companys ni per a tenir els meus pares contents, ja que simplement mai han tingut ni la mínima idea del que estic fent. Bé, però, la veritat que des de que vaig arribar a una determinada edat, sempre he anat dividint les assignatures en : m’agraden i no m’agraden. Les primeres sempre les he estudiat amb ganes, amb gran entusiasme per saber quina lliçó m’esperava el dia següent, com per exemple les TIC a primer de batxillerat. Pel que fa al segon grup, els estudiava perquè em sentia obligada a fer-ho. I de fet, ho estava, ja que si no m’obligava a estudiar-ho, no m’era permès accedir al següent nivell d’estudi. Aquesta era la meva gran causa de estudiar avui, i oblidar-me’n completament el dia següent.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/122iPOBgnpU?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
<div class="MsoNormal"><b><i><span lang="CA">“Així doncs, per a ser verdaderament competent, necessites quatre procediments, dels qual no en pot faltar cap. Estem parlant de: els conceptes, els procediments, els fets i les actituds.” </span></i></b><span lang="CA">(Zabala. Conferència a Eivissa,2009)<b><i>. </i></b>Tots sabem que a l’escola només ens ensenyen els conceptes. Que per cert, no té ningun sentit. He de confessar que l´únic que feia jo era estudiar el que em demanaven, però un dia, una amiga meva, va començar a preguntar-li a la professora sobre quin sentit tenia que estudiem les arrels o els integrals, quin era l’objectiu que tenien els professors per ensenyar ho a classe i que faria jo amb tot allò després de la assignatura. Això feu que jo també comencés a fer-me les mateixes preguntes i efectivament la pregunta era prou complicada per a respondre, no tan sols per a mi sinó per a la societat en general. En Zabala i na Arnau, veuen que el problema deriva de la ausència de l’ensenyament dels procediments, actituds o els fets. Per això mateix, al llibre citen per a cada una d’aquestes, una manera d’ensenyar que en la meva opinió, difícilment pot fracassar. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">En principi, pensen que <b><i>els “fets s’aprenen després d’entendre el concepte corresponent i es podrien repetir fins arribar a una automatització de la informació”</i></b>. Seguidament<b><i>, “diuen que els conceptes són apresos quan som capaços de utilitzar-los per la interpretació, comprensió o exposició de un fenomen o situació”.</i></b> Pel que fa als <b><i>“procediments, s’ha de utilitzar un procés de exercitació tutelada i reflexiva a partir de models experts”.</i></b> I per acabar, <b><i>“les actituds, implica un coneixement i una reflexió sobre els possibles models, un anàlisis i una valoració de les normes, una apropiació i elaboració del contingut, que implica l’anàlisi dels factors positius i negatius, una toma de posició, una implicació afectiva i una revisió i valoració de la pròpia actuació.”<o:p></o:p></i></b></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Amb tot això, imagineu que a l’escola ens ensenyin tots aquests processos. Doncs, segurament, faríem diverses coses que ara no sabem fer. Per exemple, parlaríem adequadament, actuaríem bé segons el context en que ens trobem, sabríem la eficàcia del concepte après... En fi, els resultats serien molt més bons.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">El concepte competència, com ha em comentat anteriorment, implica, en cas de conflicte, analitzar la situació i trobar la solució més adequada. A banda d’això, m’agradaria mencionar un exemple que comentà en Zabala a la seva Conferència a Eivissa.. Bé, resulta que sempre em memoritzat conceptes sense parar mai a pensar en el seu sentit. Doncs bé, en Zabala ficà com a exemple el terme de “illa”, on la típica definició que tots coneixem és :”porción de tierra rodeada de agua de todas partes”. Aquesta “todas partes”, implica que la illa tingui aigua per damunt també?! Doncs, com observem, això és un gran error per part de la ciutadania. Bé doncs, aquest exemple em va cridar molt l’atenció, i la veritat que ho comentat amb tota la gent que tinc al voltant meu.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Hi ha diversos aspectes que em de tenir en compte en les competències. Tot seguit les comentarem breument:<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraph" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">Sempre que aprenem alguna cosa, em de saber el perquè l’aprenem, per a què volem aprendreu i quina serà la seva utilitat. Amb això, em de incloure l’anàlisi del context que ens ajudarà a respondre aquestes preguntes. Si jo aprenc una teoria matemàtica, he de saber per a què serveix, sinó, no té sentit aprendre-la.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraph" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraph" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">Em de tenir en compte que s’aprèn amb participació i organització. I sempre em de aprendre de diferents maneres, ja que en canviar el context, l’acte també canvia. Per exemple, ensenyem a una persona a conduir a una velocitat determinada un cotxe, doncs li em d’ensenyar també que en cas de pluja, la velocitat s’ha de reduir, ja que el cotxe li costa frenar.</span></div><div class="MsoListParagraph" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="text-indent: -18pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Symbol;"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">En un aprenentatge em de oblidar una mica el temps, ja que cada un necessita un determinat nombre d’hores, i l’espai també s’ha de organitzar depenent sempre del que es vol aprendre. Això ho comento, perquè sempre he pensat que a les escoles s’haurien d’augmentar les hores de anglès i matemàtiques i reduir les de plàstica i música. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">Em de tenir en la ment que volem <b><i>“aprendre per aprendre” (Cardús, 2004).</i></b> Per l’interès i l’impuls cap al coneixement de la nostra realitat i el nostre voltant. Aquesta expressió implica tant l’aprenentatge del que aprèn com del que ensenya. Un professor pot aprendre diverses coses d’un alumne, com la cultura d’altres llocs.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">Bé, comentat tot el que em dit anteriorment, podem veure clarament que la solució no està en ampliar el contingut, sinó canviant la metodologia. Es parla, com a solució, de l’enfocament globalitzador. D’aquest terme, en Zabala i na Arnau, ens expliquen que segons aquest <b><i>“toda unidad de intervención debería partir de una situación pròxima a la realidad del alumno, que le resulte interesante y que le plantee cuestiones a las que debe dar respuesta”</i></b> Bé, així que abans d’ensenyar un alumne alguna cosa, seria convenient provocar en ell la curiositat. Per exemple, si estem en una classe de infantil, i volem explicar-lis com viuen les formigues, podríem just abans de iniciar la classe, dur-los a una zona on sí n’hi hagi. D’aquesta manera, el nin en veure la formiga, li entrarà interès per a saber com viu, com menja...<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"> </span></span><span lang="CA">El últim aspecte que vull comentar, és el de l’actuació del professor vers l’alumne. Bé, així doncs, ha de confiar en el seu alumne i mai dubtar de les seves capacitats. En cas que el alumne dubti de les seves capacitats i tu saps que certament té dificultats, evita mostrar-ho. És a dir, anima’l a fer el que ha der fer, deixant els seus ànims molt alts. A més a més, ha de provocar en ell, la curiositat i les ganes de aprendre.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/wnGeu373K00?fs=1" width="480"></iframe><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal"><span lang="CA">La veritat que ja he dit tot el que tenia que dir. Però us doneu compte de quina educació estem parlant? La veritat és que sempre he pensat que és un gran sofriment. Perdem tant de temps, que podríem aprofitar per la nostra vida social o per passar-ho bé, i l’única cosa que ens han fet fer és perdre el temps estudiant temes i temps de diferents assignatures, de les quals ara ja els veig com a història del passat. La veritat que fa poc he acabat la etapa del batxillerat, i és que arriba un moment i et fa ràbia pensar : ¿Per què he tingut que passar-ho tant mal, si ara no em serveix de res?. És curiós, a vegades, em fico a pensar i dic qui s’haurà inventat aquest sistema tant dur de estudi? Però bé, hi ha moltes altres preguntes en aquesta vida d’aquest estil, però a nosaltres ara no ens interessa la resposta a aquesta pregunta. El nostre objectiu és fer canviar les coses, i la veritat que m’alegra veure que en moltes escoles el canvi ja comença a veure’s reflectit.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Per acabar, nomé m’agradaria dir que tant en l’aprenentatge com en tota aquesta vida, el important no és el final, ni arribar-hi, sinó l’avanç, el creixement i la trajectòria que dus a terme per arribar-hi. I en aquest camí, no importa la quantitat, sinó la qualitat. I això va dirigit tant a la vida com a l’aprenentatge, ja que per a construir una societat ben formada i competent hi ha que <b><i>“formar Cabezas bien hechas, no Cabezas bien llenas</i></b>” (Montaigne, 1549). <o:p></o:p></span></div><br />
<iframe width="480" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/5YUo_QP7F5k?fs=1" frameborder="0" allowfullscreen=""></iframe><br />
<br />
<div class="MsoListParagraph" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraph" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoListParagraph" style="text-indent: -18pt;"><span lang="CA"><br />
</span></div><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="CA"><a href="http://www.blogger.com/"></a><span id="goog_1256039005"></span><span id="goog_1256039006"></span></span></div>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-86391108695279049092011-11-07T12:19:00.001-08:002011-11-09T07:21:08.796-08:00NOVA EXPERIÈNCIA!<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Només he necessitat poc més d’un mes, a la universitat, per a aprendre el que segurament no hagués après en la resta de la meva vida si no ho estigués fent.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">I és que ho penso i torno a pensar però no m’entenc. Què és això tan especial que em fa sentir-me interessant, que em fa sentir com una nina que acaba de descobrir un nou món. Un món on encara no sap ni el seu principi ni en el seu final. Vull deixar aquesta reflexió sobre mi mateixa fins després i comentar tot el que e après fins ara.<o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq0Pnwy_q9RtxbzGz6RExykL30AAcacOMRd9u7NyHxgeoybhXAjpksKz5xlxdQjYQFiqjC4Mac7GrmUWG0RLhqZ5EqMUJeHa0T4DlUhl892uqm1N4bZH0pcieh3_RQ74LLMx_VkXkNUVs/s1600/4644977922_42fe4e04b0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq0Pnwy_q9RtxbzGz6RExykL30AAcacOMRd9u7NyHxgeoybhXAjpksKz5xlxdQjYQFiqjC4Mac7GrmUWG0RLhqZ5EqMUJeHa0T4DlUhl892uqm1N4bZH0pcieh3_RQ74LLMx_VkXkNUVs/s320/4644977922_42fe4e04b0.jpg" width="229" /></a></div> <a href="http://www.flickr.com/photos/iita-media-library/4644977922/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/iita-media-library/4644977922/sizes/m/in/photostream/</a><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Tota la classe vam començar el curs amb pàgines webs com <a href="http://es.wikipedia.org/">wikipedia</a>, <a href="http://www.google.com/">google </a>o <a href="http://www.youtube.com/">youtube</a>, amb xarxes socials com <a href="http://www.facebook.com/">facebook</a> o <a href="http://www.twitter.com/">twitter</a>. Però ara si em preguntessis tot el que sé, segurament no em recordaria de la meitat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Així doncs, ens em registrat a google, creant una compte que ens serveix també per a <a href="http://www.youtube.com/">youtube</a> i que la podem enllaçar amb <a href="http://es.yahoo.com/">yahoo</a>! Tot això ens serveix per a un gran nombre d’avantatges dels quals jo ignorava la existència. De la mateixa manera també ens em registrat a <a href="http://www.flickr.com/">flickr</a>, un exel·lent explorador el nom del qual coneixia però que en realitat mai havia sabut fins ara per a què serveix. Seguidament em après a agafar fotos, vídeos i moltes altres coses amb permís i sempre nombrant el propietari o el responsable d’aquests. Tot això amb una gran eina que confesso que ara mateix que la tinc com una de les meves pàgines favorites. Es tracta de <a href="http://search.creativecommons.org/">Creative Common Search.<o:p></o:p></a></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Això no és tot, em après a deixar una document enquadrat i perfecte a través de <a href="http://www.scribd.com/scridb">Scridb</a>, on també em hagut de registrar-nos, cosa que ha valgut la pena. Del que no em puc oblidar és del <a href="http://www.photopeach.com/">Photopeach</a>, un creador de vídeos online. Es tracta d’una de les eines més senzilles i simples que he utilitzat fins ara, però de les més còmodes, flexibles i agradables, sobretot perquè et permet enllaçar un vídeo de Youtube per al teu vídeo, fet que et facilita el treball de buscar o descarregar una melodia, música o cançó. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">I com no, em creat un <a href="http://www.blogger.com/">blog</a>. Això és el que més m’emociona i em deixa sense paraules. Es tracta de res més ni res menys que un lloc on puc parlar, dir la meva opinió sense que ningú m’interrompi, la meva veu deixa de estar callada, la meva opinió deixa d’amagar-se davant la multitud, tinc dret a parlar i dire tot el què em vingui de gust. Això és intercanviable i, sobretot inoblidable en cas de deixar de fer-ne ús.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">He de confessar que he comentat tot això per arribar a <a href="http://kuentalibros.blogspot.com/">Kuentalibros</a> una pàgina web on amb sort et publiquen els teus textos, vídeos, entre d’altres. Doncs ves per on, resulta que la nostra mestra ha aconseguit que ens publiquen els nostres vídeos sobre quin tipus de mestra volem ser, tant meu com de tots el meus companys. Us podem imaginar, nosaltres en públic, un grup de noies que tot just acabem de començar la carrera sense tenir cap idea del que ens espera en el pròxim futur. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Amb tot això, el que vull expressar no ho se fer, ja que diverses persones ens han animat a seguir així, assegurant que els nostres vídeos els hi ha agrada’t molt. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos aquí, en </span><a href="http://kuentalibros.blogspot.com/2011/11/va-de-mestres.html"><span style="color: blue; font-family: Calibri;">http://kuentalibros.blogspot.com/2011/11/va-de-mestres.html</span></a><span style="font-family: Calibri;"> . Si he dir la veritat, em sento com si acabés de sortir de<strong> la caverna que deia Plató.</strong> Jo estava en un món on tot em feia igual, em deixava endur per els que estaven per damunt en la nostra societat. Jo no m’interessava res de res, mentre estava bé, menjava, tenia tot el que volia, de que m’anava a queixar? Doncs bé, ara em dono compte que tot el món fa una gran volta a l’educació, tot comença i acaba en aquest punt. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><br />
</div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/WAXyqDaRYT0?fs=1" width="459"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Al igual que les meves companyes, soc una noia nova en aquest àmbit, una noia que acaba de despertat d’un somni on afirma que vivia amb molt de gust. Però es veu que s’ha adonat compte que ja és hora de fer canviar les coses, ja no val el fet de dir <strong>“perquè ho he de fer jo...?”.</strong> Ara tot comença de nou, jo encara estic a en el primer aprenentatge, estic començant de nou els estudis, estic començat a escriure, pensar i reflexionar diferent. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ara tinc nous objectius, noves idees que he de dir que tinc el pressentiment que aconseguiré amb el blog. Però els ànims que em faltaven i la consciència que em mancava els he aconseguit amb el Kuentalibros, pel simple fet de sentir que el meu treball ha set vist i observat per públic prou ampli, i això per a mi és summament admirable.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per acabar, vull agrair a la meva tutora el gran treball que està realitzant amb nosaltres. El fet de donar-nos un cop de mà, per sortir del món que nosaltres mateixos hem creat i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>introduir-nos en el real o, almenys un que nosaltres creem però corregint els errors comesos en el primer intent. Personalment, no se com expressar el dia en que va adonar-me compte del canvi que es produïa en mi psicològicament, que per molt exagerat que paregui, el comparo amb el canvi que es produeix en els nens entre un any y els de 16 o inclús més.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Això és tot per avui, ho sento molt si aquesta entrada<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>talla la rutina setmanal, però necessitava expressar-me i entendre’m a mi mateixa. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Salutacions de la meva part!<o:p></o:p></span></span></div>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-90199628880520825252011-10-31T15:29:00.000-07:002011-11-02T14:16:50.491-07:004a SETMANA!<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La manera d’ensenyar i aprendre és un tema molt subjectiu. Cadascú diu la seva opinió, cadascú pensa diferent. Però en general hi ha uns principis citats per diferents autors que s’han considerat vàlids. A continuació els comentarem breument.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La primera pregunta que ens hauríem de plantejar és que, perquè hi ha un gran nombre de matèria a l’educació que no ens serveix de res? És a dir, per què aprenem coses que sabem que oblidarem en qualsevol moment per la seva poca, o inclús nul·la, utilitat. Bé, així que ens trobem davant aprenentatges que ens poden sevir per a tota la nostra vida i altres que simplement els aprenem per oblidar-nos-en. Es tracta de aprenentatges superficials que es solen denominar mecànics, per simple fet que els aprenem sense entendre el seu vertader significat. Anem a explicar això amb un exemple ben clar.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii0CTIlYnadE4_rRTPo1yxJwIPNxkZg_bIkYB2hcLPWZr3_cG9RJWaGnvr-Wg2Twool9pvvxVN-rX_RxFbUCvoohlCA-bfcLcr_ELJVafLbBuM1k1P0kQsiP3iZPLLjBojDlwNFYtdyNU/s1600/49983422_6087cddedb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEii0CTIlYnadE4_rRTPo1yxJwIPNxkZg_bIkYB2hcLPWZr3_cG9RJWaGnvr-Wg2Twool9pvvxVN-rX_RxFbUCvoohlCA-bfcLcr_ELJVafLbBuM1k1P0kQsiP3iZPLLjBojDlwNFYtdyNU/s320/49983422_6087cddedb.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> <a href="http://www.flickr.com/photos/stopbeingcarbon/49983422/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/stopbeingcarbon/49983422/sizes/m/in/photostream/</a></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></o:p></span></span><span style="font-family: Calibri;"></span><br />
<span style="font-family: Calibri;"></span></div><span style="font-family: Calibri;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Qui de nosaltres podria dir-nos per a què serveix aquesta fórmula. O millor dit, quin significat té? Qui la creat? Per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>què la creat? Per a què ens serveix en la nostra vida quotidiana? <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bé està clar que ningú podria respondre aquesta pregunta. O bé, els únics que la podrien respondre serien una minoria: la persona que la creat o bé gent que a estudiat a fons el creador, la fórmula o les matemàtiques. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb tot això, vull arribar a dir que l’aprenentatge ha der significatiu tal com ens ho aclareixen en Zabala i na Arnau dient que </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD;">“un aprendizaje será más significativo cuando no solo implica una memorización comprensiva, el recuerdo de aquello que se ha comprendido, sino cuando sea posible su aplicación en contextos distintos y, por lo tanto, sea un aprendizaje que pueda ayudar a mejorar la interpretación o la intervención en todas aquellas situaciones que lo hagan necesario.” <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Seguint amb l’exemple de la fórmula de matemàtiques, voldria saber si la podríem usar en altres contextos que no sigui l’àmbit de les matemàtiques. La resposta està clara: no! Bé segurament els matemàtics et dirien que sí però allò ja és una altra història. El que sí que podríem utilitzar en altres àmbits, seria per exemple l’anglès. En aquest cas, tu no només aprens i ho memoritzes per classe sinó que ho fas per poder comunicar-te amb altra gent o per sortir-te’n en altres països. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A banda d’això, per a ensenyar em de saber que la nostra estructura cognoscitiva està configurada per una xarxa d’esquemes de coneixement. Es tracta de representacions dels objectes que té cada persona.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Segons en Zabala i na Arnau </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“estos esquemas se revisan, se modifican, se vuelven más complejos y adaptados a la realidad y más ricos en relaciones. Si esto es así, cualquier nuevo aprendizaje deberá construirse desde los esquemas existentes”.</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="mso-ansi-language: CA;"> <span lang="CA"><o:p></o:p></span></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb tot això, cal saber que per a començar a ensenyar em de basar-nos en els coneixements previs dels alumnes. És a dir, mai intentis ensenyar a un infant a formar frases si encara no coneix l’alfabet. <o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></div><span style="font-family: Times New Roman;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgze1ks20GTye0XUbTbpoIDE9RNZxe2DCwlpeozRIzl8SbF4n5z4hfAYkvzfA0ufv0ptLUzFNwnvu2FqbHxQI7S5n_OF4BCcFq9CaOwG2oqJjWBzpbQmGtvufqRuoswY0vXYv7rfARNsjg/s1600/517694071_9bc9efbae1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgze1ks20GTye0XUbTbpoIDE9RNZxe2DCwlpeozRIzl8SbF4n5z4hfAYkvzfA0ufv0ptLUzFNwnvu2FqbHxQI7S5n_OF4BCcFq9CaOwG2oqJjWBzpbQmGtvufqRuoswY0vXYv7rfARNsjg/s320/517694071_9bc9efbae1.jpg" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/dimi3/517694071/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/dimi3/517694071/sizes/m/in/photostream/</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A més a més, una de les millors maneres per a saber si una persona a comprès a la perfecció l’aprenentatge és comprovant si és capaç de vincular aquests coneixements previs amb el que s’ha après. És a dir, es tracta del moment en que l’alumne és capaç de vincular el que ha après amb el que ja coneixia anteriorment i, sobretot, la capacitat de reflexionar sobre el tema, relacionar conceptes i treure conclusions. En aquest apartat podem relacionar, el nivell de desenvolupament de cada persona. Es basa en la capacitat de poder incloure nous esquemes als ja existents, o millor dir, actualitzar-los, i com diuen en Zabala i na Arnau </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“contrastarlos con lo que es nuevo, identificar similitudes y discrepancias e integrarles en sus esquemas”. </b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En fi, ser capaç de observar les diferències i situar el que s’ha après en els esquemes adequats. En aquesta apartat m’agradaria comentar l’ensenyament basat en les intel·ligències múltiples. Bé, el que puc dir en aquest cas és que la gran varietat de persones de la mateixa manera que impedeix que tots tinguem les mateixes capacitats, també ho fa en la manera d’aprendre. Així doncs, mentre un alumne li és més fàcil estudiar teòricament, un altre li resulta més fàcil fer-ho de forma més pràctica o bé amb melodies.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidneFyFrffDnreEzGTC0vnsG_IJlSD13nThX2fLO-lLB6qvINRlUqxxRbTL2HuLLGhMzzo73JxVQsbahxuaWkERFB0URwZtrLb7kdbqH-tuL8LO0rA5YQZOF1sod6WmLBxALeghqinKfU/s1600/3583417812_a13eea672f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidneFyFrffDnreEzGTC0vnsG_IJlSD13nThX2fLO-lLB6qvINRlUqxxRbTL2HuLLGhMzzo73JxVQsbahxuaWkERFB0URwZtrLb7kdbqH-tuL8LO0rA5YQZOF1sod6WmLBxALeghqinKfU/s320/3583417812_a13eea672f.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> <a href="http://www.flickr.com/photos/snookerdoodle/3583417812/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/snookerdoodle/3583417812/sizes/m/in/photostream/</a></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Pel que fa a la zona de desenvolupament proper, es refereix <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“a la distancia entre el que sé i el que he de saber”</b> (Vigotsky, 1979). La seva base està en la capacitat que te cada un per a fer qualsevol cosa de forma autònoma amb l’ajuda d’algú, que normalment ja està format sobre el tema o almenys ja en té una experiència suficient per ajudar-nos.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivP2l6ku8oGZKDZMZzl7Cfp_2vRm789WNP0ZAcZR3E5vV8Z-R-869VTb38aOyphkN_S82oKa-g61HcCRKiSvbyk4x9FZf4_lZcJm-zvGxetlJbfWhBPNHV4qUA4aCcVgi73Nn5MIZb-Ag/s1600/2593758_bdd6126aee.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivP2l6ku8oGZKDZMZzl7Cfp_2vRm789WNP0ZAcZR3E5vV8Z-R-869VTb38aOyphkN_S82oKa-g61HcCRKiSvbyk4x9FZf4_lZcJm-zvGxetlJbfWhBPNHV4qUA4aCcVgi73Nn5MIZb-Ag/s320/2593758_bdd6126aee.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> <a href="http://www.flickr.com/photos/jowiki/2593758/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/jowiki/2593758/sizes/m/in/photostream/</a></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un altre factor molt important en l’alumne és la disposició que té de l’aprenentatge, que podria </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“influir en la manera de situarse ante los Nuevos contenidos y, muy probablemente en los resultados que se obtendrán”</b> (Solé, 1993). <span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Podríem posar com a exemple a un nen que abans de marcar un gol en un partit de futbol es veu incapaç de fer-ho o te por a que ho faci mal i que es burlin d’ell els seus companys. Així doncs, la motivació d’aquest noi es molt menor que la d’un altre que pensés “soc capaç de fer-ho i ho aconseguiré”. Per això, sempre as d’intentar aixecar els ànims als teus alumnes.<o:p></o:p></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihjcP44LUW3NY4KPZTdN50KI7STUE-IbrHTYrv-JA44VJWXZ6xHg01hLwIA6ABbUS2ZC_dbtmAFMM4toFg4n6xsQsXCIYEwP6l6u_0L0ixbJ9ry3VfgC_Nac41m0YXVA07fF7bDcHryPA/s1600/3666211303_25fe015fda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihjcP44LUW3NY4KPZTdN50KI7STUE-IbrHTYrv-JA44VJWXZ6xHg01hLwIA6ABbUS2ZC_dbtmAFMM4toFg4n6xsQsXCIYEwP6l6u_0L0ixbJ9ry3VfgC_Nac41m0YXVA07fF7bDcHryPA/s320/3666211303_25fe015fda.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: small;"> <a href="http://www.flickr.com/photos/carlosriquelme/3666211303/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/carlosriquelme/3666211303/sizes/m/in/photostream/</a></span></span></div><span style="font-family: Times New Roman;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Calibri;">Un altre de les condiciones per a considerar que un aprenentatge és significatiu és el fet que tingui sentit, i sobretot que sigui útil. Això doncs, seria quasi el mateix que em comentat en el cas de l’exemple de les matemàtiques. Però per fer-ho més entenedor, ficarem un altre exemple. Així doncs, no tindria cap sentit ensenyar a un nen com fer l’acte de respirar, ja que el nostre organisme ho fa de forma mecànica. Però això no vol dir que no els hi expliquem el procés. A part d’això, tampoc seria útil ensenyar-li a un nen escriure una novel·la, perquè amb les seves capacitats tan poc desenvolupades i el seu reduït vocabulari, li seria impossible fer-ne una. Això tampoc vol dir que no li ensenyem mai, simplement esperar el moment adequat. <o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un dels temes més importants que volia comentar en aquesta entrada, és l’activitat mental del nen. És a dir, el nen el que fa és aprendre, investigar, descobrir, experimentar, observar... Així doncs, està actiu, i amb tot això en el seu coneixement es genera el que Piaget anomena conflicte cognitiu, </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">“mediante el cual el alumno cuestiona sus idees como paso previo a la construcción de significados</b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">”</span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> (Zabala i Arnau, 2007). És a dir, que el nen ha de reflexionar sobre el que veu, el que escolta, el que olora i el que sent. O sigui, que un infant abans de comprendre que el foc crema, segurament ha vist algú que ja s’ha cremat o inclús li ha passat a ell mateix. També es dona el cas, que ja li ho han advertit o que al aproximar-se a la foc s’ha escapat perquè en el seu coneixement els seus esquemes han deduït que allò que té al costat crema i és aconsellable no apropar-s’hi. <o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Calibri;">Canviant una mica de tema vull comentar una cosa. Imagina’t un nen que li agraden les matemàtiques i en el moment de fer els deures corresponents d’aquesta assignatura, la seva mare per animar-lo li proposa donar-li diners per comprar-se aquell cotxe que li agrada tant. Es pot saber, perquè ho fa la mare si el nen en ningun moment s’ha negat a fer els deures? Doncs, això és un acte erroni per la seva part. El nen a mesura que va creixent, s’acostuma a recompenses similars a aquestes fins a arribar a un edat determinada. El dia que la mare no li dona res, que farà el fill? Doncs, negar-se a fer aquells deures que anys anteriors feia amb tant de gust i ànsia. <o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Calibri;">Bé, en el primer cas és l’anomenat aprenentatge intrínsec, on s’aprèn pel propi compte i amb gust, doncs aquest és el que tots em d’aconseguir. Respecte el segon, és el extrínsec, on l’aprenentatge és artificial, sense ganes i promogut com en el cas anterior per fets similars a les recompenses o les notes de classe. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Això és el que em d’evitar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Calibri;">En qualsevol cas, el mestre ha d’evitar tenir expectatives negatives de l’alumne, o almenys si les té ocultar-les, ja que aquest fet podria afectar negativament en l’ensenyament d’aquest. Tots em de tenir clar que qualsevol de nosaltres te les mateixes capacitats que els altres. És veritat que alguns els hi costa més comprendre les coses, però no oblidem que existeixen les intel·ligències múltiples, i això podria ser una de les causes dels diferents nivells de desenvolupament que podem trobar en qualsevol classe, de la mateixa manera que em comentat anteriorment. Bé, l’alumne ha de tenir una autoestima, autoconcepte i unes expectatives adequades. Est tracta de valorar-se i veure’s bé, amb capacitat de fer-ho i tenir clar el que es vol aconseguir, com també la manera en que es vol fer per aconseguir-ho. I en això, el mestre té un paper molt important.<o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Calibri;">L’última condició que es podria afegir és la meta a la que volem arribar amb tot això. Es tracta de la pròpia reflexió. Que el nen després d’aprendre alguna cosa es pari a pensar, es faci preguntes i sobretot, saber respondre-les de la manera més adequada possible. Preguntar-se fets com “què he après? Com ho he après? Perquè en els primers intents fallava? Què és el que he fet bé i què és el que he fet mal?” entre d’altres. Més que res per a que vegi la seva pròpia evolució i capacitat, i per utilitzar el que ha après per aprendre altres coses. Perquè en aquesta vida mai es deixa d’aprendre.<o:p></o:p></span></span></span></div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/vG3-z8013mY?fs=1" width="459"></iframe><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Calibri;">Per acabar, vull dir que no pretenguis ensenyar-li a un nen de la mateixa manera que has après tu. No limites les seves capacitats acceptant només el qui li estàs ensenyant. No pensis que el fet que tu siguis major de edat i amb major experiència et garanteix que saps molt més que el nen que tens davant i que és impossible que ell sàpiga alguna cosa que tu no sàpigues. No dubtis en les capacitats dels nens. Mai et plantegis el fet d’ajudar-los. Mai pensis que un nen té més capacitat que un altre, tots són iguals, de diferents maneres però al cap i a la fi, iguals. Desperta en ell aquelles ganes de descobrir tot el que els envolta! Viu amb ells, comparteix amb ells, somriu amb ells i, sobretot, aprèn amb ells, perquè t’asseguro que algun dia et retornaran tot el que as fet per ells i, possiblement i amb una mica de sort, molt més. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></span></div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/3RAXUcCMzCg?fs=1" width="480"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> Evita que els nens aprenguin del teu error!</span></div></span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"></div></span><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"></div></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"></div>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-59643903585126058782011-10-24T16:59:00.000-07:002011-11-02T14:22:23.811-07:003a SETMANA<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Bones tardes a tots!<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">He tornat de nou, aquesta vegada per fer una nova síntesi sobre una més de les setmanes a l’assignatura de les Bàsiques Didàctiques. I com sempre em après moltes coses, encara que en realitat es tracta de fets quotidians en els quals mai et pares a pensar.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estic parlant per exemple de la importància de la educació en la nostra societat, on les classes dirigents mentre l’haurien de veure com un ingrés fan tot el contrari: la veuen com a una de les despeses més grans de l país.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Bé, dit això, ja puc començar. Aquets a setmana ens em basat en els reptes que es proposa l’educació. Entre d’altres em citat els que ens pareixien més importants . Així doncs, la principal i la que no hauria de faltar és la formació permanent del docent i no instruir o reproduir el coneixement com es feia en èpoques anteriors, com ja em comentat en altres blogs. A tot això em d’incloure la necessitat de col·laborar tots junts per aconseguir qualsevol objectiu. En aquesta vida, moltes vegades pensem que serem capaços d’enfrontar algun fet però després ens adonem compte que sense l’ajuda del demés no aconseguim res per molts esforços que realitzem.<o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi01nd1MV26H4KqUGG8SjU-UcXuO1IiOM1DZOiWCY8trynQvN0UNiS5jvW11UqInh-mRcWQjqYt6KVJBdpJgZm_3xPCRq3dCMwhgFbRqrgw6sLaAJfEvTfjWD1_XwCDIXg61qnY4dMLPLc/s1600/3346889975_f43328a148.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi01nd1MV26H4KqUGG8SjU-UcXuO1IiOM1DZOiWCY8trynQvN0UNiS5jvW11UqInh-mRcWQjqYt6KVJBdpJgZm_3xPCRq3dCMwhgFbRqrgw6sLaAJfEvTfjWD1_XwCDIXg61qnY4dMLPLc/s320/3346889975_f43328a148.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"> <a href="http://www.flickr.com/photos/marfis75/3346889975/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/marfis75/3346889975/sizes/m/in/photostream/</a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Altre repte que l’educació es proposa és l’ús de la nova tecnologia, en especial les TIC. El fet és que em d’avançar tots junts, per això de la mateixa manera que els empresaris utilitzen la informàtica per a la seva comptabilitat i els metges per les citacions dels seus malalts, els professors també haurien de fer el mateix amb els seus alumnes. L’ús d’aquestes eines facilita el aprenentatge, en especial als alumnes que les coneixen des de que han nascut.</span></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></o:p><span style="font-family: Times New Roman;"></span></span></span><br />
<br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Times New Roman;"></span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOplWK6Z97CqG898lYYzH1dszZKOKNPjnjjDwvEwxiKrVYZFyH6FHIRoLtZrcbYhdgjF0Wwr_96LUei8RUxSlDYokWWSp23sQj-Gk5-PsgdO2Y_Abd3civ8H8xvu1fCDYxIcrKmE7FZoI/s1600/1406313003_aad1569441.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOplWK6Z97CqG898lYYzH1dszZKOKNPjnjjDwvEwxiKrVYZFyH6FHIRoLtZrcbYhdgjF0Wwr_96LUei8RUxSlDYokWWSp23sQj-Gk5-PsgdO2Y_Abd3civ8H8xvu1fCDYxIcrKmE7FZoI/s320/1406313003_aad1569441.jpg" width="320" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></span><br />
<div style="text-align: center;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Times New Roman;"><a href="http://www.flickr.com/photos/jferrer/1406313003/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/jferrer/1406313003/sizes/m/in/photostream/</a></span></span></span></div><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="font-family: Times New Roman;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Altres reptes que es proposa l’educació, són el fet de l’aprenentatge al llarg de la vida; un aprenentatge caracteritzat per una gran responsabilitat i autonomia de l’alumne. A més, també es vol educar per competències, com també fomentar la interculturalitat. Espanya, per exemple, és un dels països on més interculturalitat hi ha; sobretot del nord d’Àfrica (en especial el Marroc), al sud d’Amèrica (en especial Equador), a l’Àsia (en especial la Xina) i a l’Europa oriental (en especial de Romania).<o:p></o:p></span></span></div></span></span></span> <br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Fa anys, l’educació tenia un gran privilegi i una professionalitat molt reconeguda. Això ja no és així, tot això s’ha perdut, sobretot perquè l’escola s’ha mantes i no ha evolucionat en gairebé en res de res. Això ha fet que la societat, que sí ha evolucionat, menyspreï cada vegada més la educació. Dit això, ja podem mencionar un altre dels reptes més importants: la recuperació del control de la seva professionalització.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Bé, tot això és fàcil de dir però per dur-ho a la pràctica és molt complicat. Dit amb altres paraules, la nostra societat té problemes per aconseguir tot això. Entre altres problemes, destaquen els que em comentat a classe, és a dir, els models absentistes presents en els professors. Aquests models són cinc: el funcional, especialista, autista, nostàlgic i la queixa permanent. Tots aquests, compliquen l’avanç i a classe quasi totes em comentat casos viscuts similars a aquests. Jo per exemple fa poc vaig tenir un professor del penúltim tipus: el nostàlgic. Bé, doncs aquest professor, es passava els dies recordant els seus dies i els seus temps, i sempre ho fa de manera que pensa que aquelles èpoques són millor que les actuals. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Un altre problema que te la nostra societat és la qualitat del sistema educatiu en general, que ve enfocada a les lleis. <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per començar, he de dir que després de la Llei Moyano (1857), que entre altres mesures només permetia la educació en la llengua castellana, es va fer una gran passa amb la LGE (1970). <o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Amb aquesta llei, la educació passà a ser obligatòria fins als 14 anys, i això permeté que la població fins aquesta edat va tenir un procés d’escolarització del 100%, no aconseguida fins aleshores, on havia més del 70% d’analfabets. Per cert, volia fer una observació. Es tracta simplement de mencionar el fet que mentre a hores d’ara les formacions professionals estan molt ben vistes, en aquella època no; tot el contrari, ja que en comparació amb el batxillerat era un desprestigi total.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Una mica més endavant aparegué la LOGSE (1990). Aquesta intentà perfeccionar l’educació. Així que mentre la LGE millorà en la quantitat, aquesta intentà fer el mateix però amb la qualitat. Així que en principi aconseguí mantenir els alumnes fins als 16 anys, a més a més, s’intentava fomentar la etapa post obligatòria. Un exemple del les innovacions fou el fet de reduir els exàmens i realitzar més treballs pràctics. En aquesta situació començava a haver gran diversitat en les cultures, havia massa gent a les classes, i allò significava més despeses.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La següent llei fou la LOCE (2002), aquesta podríem dir que fou un fracàs ja que donen un pas cap endarrere, donant la volta sobretot a la qualitat aconseguida en la LOGSE.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per últim, tenim la LOE(2006), l’actual. Aquesta recupera certs avantatges però al mateix temps també té els seus errors. En realitat és una derivant de la LOGSE, i de les novetats destaca la introducció de la llengua anglesa.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Ja em arribat al final, que trobeu vosaltres que és la solució? <o:p></o:p></span></span></div><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Jo penso que el mètode d’estudi ha de canviar. En general hi ha molta teoria per en mig que els més menuts no els serveix de res. En realitat, podríem dir que seguim una mica com èpoques anteriors, em refereixo a la reproducció del coneixement. És a dir, perquè els joves del institut han de saber-se de memòria tots els conceptes no els entenen, sobretot els dels primers anys. Doncs, si tot es fes de forma més pràctica, experimentant i investigant, tot seria molt més fàcil i els estudiants se’n recordarien per a la resta dels seus dies. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZLo8n5WVNeoW2DMNS1FBeZW_ItfEWyP3D2PJoCynjUvpoL1Y7AocFDvX605TwuR79xUKGy8I5rgtRCbjFWLDj7V2FXO7iRv5XU3uBjfgd-gmUXilnvzIiKvFWKHYXUU4ZeMZeiSGzlv8/s1600/segundi+int.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZLo8n5WVNeoW2DMNS1FBeZW_ItfEWyP3D2PJoCynjUvpoL1Y7AocFDvX605TwuR79xUKGy8I5rgtRCbjFWLDj7V2FXO7iRv5XU3uBjfgd-gmUXilnvzIiKvFWKHYXUU4ZeMZeiSGzlv8/s320/segundi+int.jpg" width="320" /></a></div> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.flickr.com/photos/pinksherbet/4614130500/sizes/m/in/photostream/">http://www.flickr.com/photos/pinksherbet/4614130500/sizes/m/in/photostream/</a></div><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vull ficar un exemple personal, ja que en dir això m’he basat en això que vull comentar ara. Per ser sincera, mai m’ha arribat a agradar la biologia, mai he set capaç de estudiar-la i fer un examen perfecta (encara que per sort sempre l’aprovava), però el que mai oblidaré serà de la circulació sanguínia del cor i si voldria t’ho explicaria tot ara i fa quasi sis anys que ho vaig estudiar. Segurament ara t’estaràs preguntant el perquè soc capaç d’en recordar-me. Doncs, el que va fer la meva professora feu demanar a tots els alumnes que anéssim a la carnisseria i demanéssim un cor que sigui de porc o de ovella que són els que més es pareixen al de l’ésser humà. Tots o quasi tots ho férem. Al dia següent anàrem al laboratori i mentre cada un experimentava el seu cor, la professora anava explicant pas a pas com era el procés i sense donar-me compte m’ho sabia tot, sense la necessitat de cap llibre. Al pròxim dia vaig ser capaç de explicar-li a la professora el funcionament del cor i a l’examen vaig treure un 8, el meu primer i únic a l’assignatura de la biologia. <o:p></o:p></span></div><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això era tot, espero que amb el meu últim exemple hagueu entès on vull arribar.<o:p></o:p></span></div><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bé, aquí us deixo un vídeo del que considero el repte més important de la educaió.</span></div></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">Arreveure! </div><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/bI29PM3tuhI?fs=1" width="459"></iframe>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-52996067906178124882011-10-17T15:46:00.000-07:002011-10-20T18:32:00.028-07:002a SETMANA<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;">Bona tarda a tots i a totes</span></span></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per començar, mentre que en la setmana passada hem comparat el món virtual amb el presencial, en aquesta hem fet la comparació entre l’escola del s.XIX i la del s.XXI. Més endavant especificarem les diferències, però ara m’agradaria fer una petita introducció sobre aquestes etapes de la història. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per una banda tenim la societat industrial, és a dir, la del s.XIX, on l’aprenentatge escolar tenia la finalitat d’instruir. Respecte l’alumne era una espècie de tabula rassa, que estudia però no aprenia res de res; mentre que el mestre era força autoritari, era l’únic que tenia coneixement i l’alumne no el podia contradir per a res del món. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>D’altra banda, tenim la societat del coneixement, és a dir, la del s.XXI. En aquesta l’alumne deixa de ser aquella “tabula rassa” que hem comentat abans i passar a tenir uns coneixements previs a l’inici l’aprenentatge, i d’això n’és conscient el mestre i abandona la idea de ser l’únic que té el coneixement. A continuació, aquesta nova societat es fixa en l’objectiu de crear coneixement i no simplement instruir. Dit en altres paraules, té l’objectiu de dur a terme una formació integral com també educar a l’alumne. Dit això, farem les comparacions de forma general entre les dues societats.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Ja podem començar, en realitat només amplificarem el que hem comentat anteriorment però especificat una mica més. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Així doncs, mentre que en la societat industrialitzada l’educació duu a terme la funció d’instruir l’alumne com també que aquest reprodueixi el coneixement, en la societat del coneixement intenten construir aquest coneixement com també formar de forma integral l’alumne.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si passéssim a la figura del mestre, hem de dir que era autoritari i l’únic que tenia coneixement, per tant, els alumnes només l’escoltaven i acceptaven tot el que ell deia. A més, aquest professor treballa de forma individual, és a dir, cada professor amb la classe i els alumnes que li toca i no ha de intervenir en el treball dels seus companys. Contràriament a tot això, els mestres de la societat del coneixement, pretenen formar a l’alumne. Això ho fan de diverses maneres, com per exemple donant preguntes a l’alumne l’orienta per a que aquest aconsegueixi construir de forma correcta aquest coneixement. A més, sempre intenta crear curiositat i conflicte a l’alumne per a desmentir idees falses que el podrien arribar a confondre. A tot això hem de incloure que el mestre treballa en equip i amb una clara coordinació docent.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Respecte a la figura del col·legial, en la primera societat dèiem que actuava de forma passiva; és a dir, només copia, calla, memoritza i altres accions similars. Mentre que en la nova societat, aprèn de forma autònoma i per a la resta dels dies de la seva vida. A diferència de l’altre alumne, aquest entén, comprèn i usa les noves tecnologies. I com es diu “és el vertader protagonista del seu propi aprenentatge” </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quant als recursos, la escola antiga va dispondre de la típica pissarra, alguns mapes i llibres i, sobretot, un llibre de text que era l’única font d’informació, el punt de partida<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el punt d’arribada per a tots els alumnes. Contradictòriament, l’escola nova té diversos recursos de diferents varietats. Bàsicament intenta usar les TIC i la tecnologia, com també altres materials com jocs, puzles...</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Respecte els continguts, la gran diferència és que anteriorment la matèria es dividia en assignatures i es basaven en la reproducció quasi sempre literal del llibre de text. Mentre que en el s.XXI duen a terme un tractament globalitzat del coneixement. A banda d’això, també estaria bé comentar l’avaluació. Bé, aquí el que podríem dir és que en l’antiga escola, tot depenia de l’examen escrit i de l’avaluació del professor; la nota era numèrica i amb ella es decidia que fer amb l’alumne, incloent les sancions. A la escola<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>actual, s’intenta fer-ho tot de forma global i tot el que s’aprèn s’intenta fer-ho continu, dit amb altres paraules es fa una avaluació contínua. A més a més, es sol fer la co-avaluació que està resultant molt positiva en l’estudi dels alumnes.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Altres aspectes que hem de analitzar són el temps i l’espai. En el primer cas tot es feia en el mateix temps i espai, és a dir, en la mateixa classe i els mateixos alumnes i professors. Pel que fa a les activitats, es respectaven les tres unitats. És a dir, el que hem comentat just ara fa poc, fer tot en el mateix espai i temps. Això fa que l’estudi sigui dirigit, estructurat, monòton, repetitiu... i, sobretot, poc reflexiu. En l’actualitat es vol trencar amb això, variant el lloc de fer les classes, com canviar el temps o també l’activitat. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’última cosa que voldríem comentar és la manera de agrupar els alumnes. Mentre que en l’escola del s.XIX ho feien per edat, sexe o riquesa, entre d’altres, en la del s.XXI intenten ser molt flexibles en aquests aspectes dividint-los per criteris, nivells, capacitats per a aconseguir grups petits i, alhora homogenis. </span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpPgUZKJnFuKZulW32l5c6G4ddyT1qP24GkLufQNMWxm09KGJELxVRCvNYL3Aj7JDLLn2frL6t77xDg2jcbCREXzv0dLV7GVXKHskyw3L906p6irYYsv3F9zSCGRuj9mS5HEg7_PVS_Nc/s1600/3368684909_e800c8b4b7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpPgUZKJnFuKZulW32l5c6G4ddyT1qP24GkLufQNMWxm09KGJELxVRCvNYL3Aj7JDLLn2frL6t77xDg2jcbCREXzv0dLV7GVXKHskyw3L906p6irYYsv3F9zSCGRuj9mS5HEg7_PVS_Nc/s320/3368684909_e800c8b4b7.jpg" width="217" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>** HAUREM DE FER UN GRAN ESFORÇ PER A ABANDONAR EL LLIBRE DE TEXT COM LA FONT DE INFORMACIÓ BÀSICA EN K'EDUCACIÓ** (Fotografía de Nomen Nescio -Ochoo)</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Dit tot això he de dir que estem arribant al final, només falta fer de tot això una reflexió de tot el que he après en aquesta setmana. D’aquesta manera, he de confessar que diverses preguntes apareixen al meu cap però a les quals és difícil trobar-hi una resposta clara. La que més hem ronda pel cap és la següent: perquè malgrat tots els intents per a millorar l’educació, el fracàs escolar segueix endavant? Com he comentat abans no tinc cap resposta per a aquesta pregunta, però el que tinc són observacions al respecte, que he anat reflexionant al llarg d’aquesta setmana. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En primer lloc, penso que el professor no hauria de mantenir-se tant distanciat de l’alumne, això és el que crea grans conflictes entre els dos sectors. A causa del poc amor que té l’alumne respecte el seu professor fa que no el respecte com també la poca atenció que li presta en les classes i tot això es reflecteix al final amb les qualificacions negatives de una gran part dels alumnes. L’alumne per la seva part, tampoc ha de quedar-se amb les mans encreuades. La seva funció seria respectar el seu professor i veure’l com un membre més de la seva família o inclús un dels seus amics. Si aquestes relacions s’intensifiquessin, tot seria molt més positiu. L’última observació que vull incloure respecte aquestes dues figures és que és una aspecte molt negatiu el fet que el professor en començar el curs amb els seus alumnes consideri que ell en sap molt més que ells i que durant tot el curs i per sempre ells mai el podran avançar. Això no es pot pensar, els nens tenen les mateixes capacitats que els majors, només que tarden una mica més en desenvolupar-se, això és tot.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En segon lloc, pel que fa als recursos, opino que la millor manera de anar al dia a dins l’educació és anar utilitzant les noves tecnologies, i per això s’intenten introduir les TIC, que per cert estan funcionant satisfactòriament. Això és un bon pas, ja que penso que respecte els recursos ho duen al dia però el problema es troba en aspectes com l’avaluació o en els continguts. En la meva opinió, els continguts es podrien relacionar de forma global per a que els alumne comprenguin que tot en aquest món està relacionat, ja que els alumnes amb la percepció que tenen de les assignatures es pensen que en la realitat també és així. En aquest aspecte jo m’incloc, pel fet que quan era menor de edat pensava que la relació entre cada una de les assignatures era impossible, era una cosa que no hem cabia en el cap. Va ser fins un dia, ja ho veia tot relacionat perquè vam estudiar el mateix en totes les assignatures però cada una amb una perspectiva diferent, allí fou on em vaig donar compte que el que estudiem és la realitat, una realitat en la que tot està relacionat i que si faséssim una vista panoràmica veuríem com una tela de aranya envoltada per tot el món. A més a més, tampoc estic d’acord amb la manera d’avaluar els alumnes perquè sempre hi ha els típics favoritismes i això és un des avantatge per la resta dels companys. La millor avaluació seria, sempre amb preferència del professor, la que tingues en compte tant la pròpia opinió com la dels companys, i penso que a vegades també estaria bé que els pares participessin en les avaluacions ja que són ells els que veuen l’esforç dels seus fills en les seves cases.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En tercer lloc, només volia dir que en la educació també són importants aspectes com l’espai i el temps com també l’activitat que es duu a terme, i finalment la forma d’agrupar els alumnes. Per començar he de dir que es molt complicat mantenir-se en un mateix temps, ens cansem i ens aburrim massa ràpid, la pregunta és: perquè els nens han de passar tot un any tancats? No seria més divertit anar canviant de classe i que cada un s’adapti als aspectes de cada assignatura. Per últim cal dir que els alumnes s’haurien d’agrupar segons les capacitats de cada un i, sobretot, la manera que usa cadascun per a estudiar i centrar-se en els seus estudis.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;"> Per a acabar, crec que la meva conclusió ha quedat prou clara. En definitiva, penso que la educació li falta un camí massa llarg per a arribar a ser la adequada, però això no és motiu per a quedar-se amb les mans encreuades, per això ho hem de fer tots junts. I per suposat ningú ha de pensar de forma individual sempre per al col·lectiu.</span></span></div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="http://www.youtube.com/embed/pRoQA3yld3E?fs=1" width="459"></iframe>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-8893067018496039152011-10-07T00:31:00.000-07:002011-10-24T10:02:33.953-07:001a SETMANA<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Bon dia a tots i a totes,<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Com ja havia dit en la meva presentació aquest és el meu primer blog i no sé molt bé com funciona però segurament ja milloraré poc a poc. En aquesta primera entrada que faig parlaré de la primera setmana que duc ja a la universitat, en especial a les Bases Didàctiques, en la qual m’enfocaré de forma molt especial.<o:p></o:p></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per començar, en aquesta primera setmana el que ens a ensenyat la nostra tutora és el PLE (la nostra tutora és na Gemma, i aquí deix el seu link per si voleu saber res d’ella : </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/"><span style="color: blue; font-family: Calibri;">http://elblocdedidacticadenagemma.blogspot.com/</span></a><span style="font-family: Calibri;"> )<o:p></o:p></span></span></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Així doncs, el que volia comentar és que el PLE son sigles angleses i volen dir Personal Learning Enviroment. En aquest PLE hem diferenciat dos mons: el presencial i el virtual.<o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per una banda, en el món presencial trobem els elements clàssics, que fa ja anys que disposem d’ells. Es tracta d’elements d’estudi com el mestre, els llibres, els bolígrafs... o també mitjans de comunicació com la ràdio, la televisió... fonts d’informació com les revistes, els diaris, les enciclopèdies.. i també altres elements com els amics o llocs com el bar</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyczqsgX0sgvp0vb6lIpa5XXDsKDDN5CiaS5AH3xGLikcvBKGGxv2LWHxQvX16u4_17y7n7nNyToZCxdbHb8v9q8fgw774rttpZXzAHw08OeOAPBbNuj5UVfRoaHo6Ub7tqaxsU49AnWw/s1600/5709030824_584cc24ec0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyczqsgX0sgvp0vb6lIpa5XXDsKDDN5CiaS5AH3xGLikcvBKGGxv2LWHxQvX16u4_17y7n7nNyToZCxdbHb8v9q8fgw774rttpZXzAHw08OeOAPBbNuj5UVfRoaHo6Ub7tqaxsU49AnWw/s320/5709030824_584cc24ec0.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">D’altra banda, ens trobem davant el món virtual. En aquesta cas, a classe vam dividir-ho en tres grups: eines de creació de la informació, accés a la informació i la relació que mantenim amb els demés.<o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLjc3TXUMfgwgGF7nPLR3FVLaJNWKn0YaHThUGQRpAC99dzJsNrhTrvCaWGE__m_3t46Ayx3JxErSSRSTmOl2y2lyqrlxHgXI3V3wgsAwC0IkD4Rbc4KUURXxm1etnk7Q8fv6uBRH17jg/s1600/2531821757_f0e3accc53.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLjc3TXUMfgwgGF7nPLR3FVLaJNWKn0YaHThUGQRpAC99dzJsNrhTrvCaWGE__m_3t46Ayx3JxErSSRSTmOl2y2lyqrlxHgXI3V3wgsAwC0IkD4Rbc4KUURXxm1etnk7Q8fv6uBRH17jg/s320/2531821757_f0e3accc53.jpg" width="320" /></a></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El primer grup està format com ja hem dit per les eines de creació de la informació. Estem parlant de programes com el Microsoft Word, Open Office, Power Point, Paint, Photoshop... Un exemple seria escriure un document en el word, doncs en aquest cas estaríem creant informació ja que ho escrivim nosaltres per a qualsevol finalitat.<o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSq-PQ6zRBFHK0qq-WqA_BUpRhtKzMAi4x_WSJwXlN900eJQ1emTBy6QR21CfJAYcEsfCVaUShmjOZC7ysdOo3RmHfU4cftQMGMTT3RL_tNzviBcpqvsJdPqBTwouM1e-feIbGA4ybfxU/s1600/4421161490_b7d6daaeda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSq-PQ6zRBFHK0qq-WqA_BUpRhtKzMAi4x_WSJwXlN900eJQ1emTBy6QR21CfJAYcEsfCVaUShmjOZC7ysdOo3RmHfU4cftQMGMTT3RL_tNzviBcpqvsJdPqBTwouM1e-feIbGA4ybfxU/s320/4421161490_b7d6daaeda.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El segon grup esta format per software relacionats amb l’accés a la informació. D’aquests en hi ha una gran quantitat en tota la xarxa. Com exemples tenim el google, la wikipedia, youtube... i molts més.<o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhTy1hoBxRS9fEGNSJMaqfiKUdHu6Bq8Gg-FpvsH8QrHGf_KyRvksPigqmiefssYvtH5MoCbG-nz6DvhkVKcGPoxGIceYwHC6zUKuoE4fk5FKfyMyopM5BsGGKXWxX7Yy7ja6XPuP-oeo/s1600/2576981899_fef76fd366.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhTy1hoBxRS9fEGNSJMaqfiKUdHu6Bq8Gg-FpvsH8QrHGf_KyRvksPigqmiefssYvtH5MoCbG-nz6DvhkVKcGPoxGIceYwHC6zUKuoE4fk5FKfyMyopM5BsGGKXWxX7Yy7ja6XPuP-oeo/s320/2576981899_fef76fd366.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per acabar, tenim l’últim grup relacionat amb les relacions socials. Aquests estan tinguen molt d’èxit i s’estan escampant amb una gran velocitat en tot el món. Aquests també els hem dividit en tres: les eines per a crear informació, les eines per a compartir enllaços com els fòrums o les eines de relació social com el facebook, twitter...<o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0xuwRUU-vM5QqLwGEJZWLzYYBD0f9vmZRjhfunFYcXuvTVOHlGHLriCJR00eJz1LOi0eTxP7BMk8qZt_6RnwXDjBSYIY5xpNaxUH3stqya-0I16cHdsqJ6ruJuQhyphenhyphenZ-9mbblbadlMm30/s1600/2251266697_5304abac74_m.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0xuwRUU-vM5QqLwGEJZWLzYYBD0f9vmZRjhfunFYcXuvTVOHlGHLriCJR00eJz1LOi0eTxP7BMk8qZt_6RnwXDjBSYIY5xpNaxUH3stqya-0I16cHdsqJ6ruJuQhyphenhyphenZ-9mbblbadlMm30/s1600/2251266697_5304abac74_m.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per acabar he de dir que com ja hem observat els recursos de que disposa el món presencial és ridícul en comparació amb el món virtual. Jo pens que s’hauria de intentar introduir una mica més en el món virutal en especil a la educaió infantil, però això no significa abandonar el món presencial, no per a res del món. Fiquem un exemple, els alumnes haurien d’usar a classe la nova tecnologia, en especial les TIC que ajuda molt en termes de educació. Així doncs, haurien de disposar d’un ordenador cada un, però a vegades haurien de fer excursions a la natura per a que no se’l olvide que viuen en un món viu on existeixen espècies de tot tipus.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>No vull criticar la educació tradicional però en Imbernon tenia raó quan va dir que : <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u>“Tenim escoles del s.XIX, mestres del s.XX i alumnes del s.XXI”.</u></b> La veritat és que això no hauria de ser així, perquè un professor del s.XX pot fer classe a un alumne de cent anys més tard i en canvi un metge és incapaç de fer-ho en tan sols vint anys de diferència. <o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Bé, sempre hi ha preguntes que no tenen resposta, el que hem de tractar de fer és canviar-ho. Per suposat que serà un procés molt lent i s’haurà de dur a terme de forma gradual. Així que mans a l’obra.<o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;"><span style="font-family: Calibri;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fins ara,</span><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.5pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div></div>ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4683814241207283202.post-64340292306918969322011-10-02T15:06:00.001-07:002011-11-21T12:03:15.324-08:00La meva presentació!Bon dia,<br />
<br />
Som na Zineb Aalouf i aquest és el meus segon blog que us vaig dir que he creat. això va dirigit per als qui ja em coneixen, respecte a la resta, els invite a visitar el meu blog que es titula <a href="http://miportafoli-zineb.blogspot.com/">ePortafoli de Zineb Aalouf.</a> Més que res, per a conèixer-me una mica més.<br />
<br />
Gràcies, Zineb Aalouf.ZINEBhttp://www.blogger.com/profile/10244679578491092239noreply@blogger.com0